Literatura Catalana Laia

2009-06-11T21:21:00.009+02:00

ACTIVITATS
1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Qualifiquen l'obra com desconcertant en la primera lectura, interessant, contudent i feta amb gran passió.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

· Recerca del món femení
· Reivindicava ser poeta del poble
· Continua lluita per la llibertat
· Expressa sexe
· La vanguarda dels canvis del futur
· Timida, callada, observador i molt propera

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
L'any 1967, es va celebrar el Human Be-In a la ciutat de San Francisco que va populartizar la cultura hippie, com també el llegendari Summer of Love a la Costa Oest dels Estats Units, i en el 1969 en el Woodstock Festival a la Costa Est.
A Mèxic, el jipitecas formaren La Onda Chicana i es reunien a "Avándaro", mentre que a Nova Zelanda, els nòmades housetruckers practicaven formes alternatives de vida i promovien l'energia sostenible a Nambassa. Al Regne Unit, el automòbils "peace convoys" dels New age travellers feien a l'estiu un pelegrinatge pels festivals de música gratis d'Stonehenge.
A finals de la dècada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquada, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.
La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, em la revolució del ciberespai.

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

El feminisme, ella és una dona i com a tal reivindica la igualtat de sexes.
La lluita per l'alliberament nacional, fet que queda palès amb la seva militància al PSAN.
Lluita pels drets de la classe traballadora, a la qual ella perteneixia.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.
El feminisme reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

El maltracte a menors.
L'explotació infantil.
El dret d'avortament per a les menors.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Que en la seva època parlava de temes que ara ens semblen molt quotidians pero que abans no ho eren, com el dret de la dona i el lesbianisme.

2009-06-05T08:29:00.008+02:00

4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.
El moviment que es va desenvolupar en els Estats Units durant la dècada dels 60, es caracteritzava perquè els xics portaven cabellera i amulets, les xiques faldes de colors; els seus símbols eren la bandera de l'arc iris, no confondre amb la bandera de l'orgull gai que és la bandera de l'arc iris invertida, i l'anomenat símbol de la pau; estaven en contra de la guerra de Vietnam, per la qual cosa Jimi Hendrix va tocar l'himne estadunidense en elèctric durant el festival per a demostrar que perquè estigueren en contra de la política militar del seu país continuaven sent americans, ja que alguns els consideraven com un moviment antiamericà. Tot i això val a dir que Hendrix el va fer sonar amb fortes dosis de distorsió i percusió que simulaven el soroll de les metralletes i les bombes esclatant. Hi hagué a la base de la seua interpretació una clara crítica a l'imperialisme militariste que practicaven els EUA. De fet, Hendrix va eixir a l'escenari vestit d'indi (la seua àvia, a més era cherokee dels seus ideals eren, a banda del pacifisme, l'amor lliure, la vida en comunes, l'ecologisme, i l'amor per la música i les arts; es va arribar a creure que havien deixat d'existir ja que des del Estiu de l'amor de 1967 i Woodstock van tendir a evitar publicitar-se, tot i que encara continuen existint en nombrosos països, evolucionant algunes comunes hippys a ecoaldees, que també es denominen com a comunes de l'any 2000 i encara seguixen donant-se cita en alguns festivals i trobades per a celebrar la vida i l'amor, com en el Festival de la Pau.

letra traduida de la cançó The times they are a-changing

Els temps estan canviant

La gent es comença a ajuntar per on la teva camines

I reconeixes l'aigua que t'envolta ha augmentat

I acceptes que aviat estaràs mullat fins als ossos

Si el temps per a tu és un preuat salvador

Llavors millor comença nedant o et submergiràs com una pedra

Perquè els temps estan canviant

Vengen escriptors i crítics, que profetizan amb el seu llapicer

I mantenen els seus ulls oberts, l'oportunitat no vindrà de nou

I no parlin tan prompte, perquè la roda encara està girant

I no hi ha qui digui el seu nom

Perquè els perdedors ara, després seran els quals guanyin

Perquè els temps estan canviant

Vengen senadors, congressistes, per favor considerar la cridada

No es quedin en l'entrada, no bloquegin el corredor

Perquè ell que està ferit serà el qual s'ha d'embussar

Hi ha una batalla fora i s'està bramant

Aviat vibrarà les teves finestres i sacsejaran les teves parets

Perquè els temps estan canviant

Vengen mares i pares al llarg de la terra

I no critiquin el que no poden entendre

Els seus fills i les seves filles començant el seu mandat

El seu vell camí està envelliment ràpidament

Per favor excloguin-se del nou si no poden donar la seva mà

Perquè els temps estan canviant

La línia està dibuixada, el curs d'aquesta ja està modelat

El lent més tard serà ràpid
Així que el present ara, després serà passat

L'ordre s'està ràpidament esvaint

I el primer ara, després serà l'últim

Perquè els temps estan canviant.

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

TREBALL

2009-05-24T16:42:00.013+02:00

3. Característiques principals de la seva obra.

Una de les característiques de la poesia marçariana és la fusió entre la tradició literària i la cultura popular.
Amb la seva obra ha contribuït indispensablement a l’enriquiment de la llengua i la cultura catalana.
La radicalitat que s’impregna la seva obra poètica i narrativa també es manifesta en la seva actitud política d’esquerres i progressista, i en les seves reflexions culturals i socials amb gran independència de pensament.
Maria- Mercè Marçal havia dedicat bona part de la seva obra i del seu pensament a
cercar paraules per a dir l’experiència femenina i el seu lloc a la societat.

4.Caracteristiques de les poesies de l’antologia.

En les poesies podem veure tot el que li passa a l’autora des de el punt de vista emocional.
En l’obra apareixen les bruixes, que son dones sabies, amb criteri, que diuen el que pensen tot i que les portin a les fogueres. Les fades també hi apareixen en alguns poemes.
Pel que fa al títol “Bruixa de dol” el dol significa el dolor, la tristesa; són bruixes que no son felices per la societat autoritària i el masclisme. L’autora es veu reflectida en una bruixa.
Els temes principals de “Bruixa de dol” son l’amor i la solitud.
També apareixen animals simbòlics com: L’escorpí i el drac que son els animals del seu horòscop.

6.Poesies i el respectiu comentaria de text de 5 d’elles.

Primera part

Foc de pales:
I
II
III (Foraviles)
IV
V (Brida)

Tombant:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII

Foguera Joana:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX (Lluna negra)

Segona part

Bruixa de dol:

I (Zodíac)
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII

Avui les fades i les bruixes s’estimen:

Tercera part

Els núvols duien confeti a les butxaques:
I
II (Cançó de saltar a corda)
III
IV (Velles corrandes per a la Pepa)
V (Cançó de pluja)
VI
VII
VIII (Cançó de fer camí)

Quarta part

Sense llops ni destrals:

I
II
III
IV (Gat negre)
V
VI (Tríptic per a una quimera)

Cinquena part

Vuit de març

COMENTARIS

POEMA III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és el tercer poema de la segona part, anomenada Tombant.

Quant a la mètrica, a simple vista veiem que aquest poema té els versos lliures, ja que no disposen de rima entre si, però, al mateix temps, són blancs perquè segueixen una estructura de versos octosíl·labs, exceptuant el vers 4 que té 4 síl·labes.

Aquest poema és molt curt, però a la vegada molt intens ja que l'autora ens mostra els seus sentiments, concretament l'amor, d'una forma molt trist i clara. Als primers versos veiem com ella busca el seu amor entre les ones, que venen i van i això dificulta la seva trobada, ja que estar sense ell li provoca tristesa i infelicitat. Més endavant veiem com ella alça una copa. Aquesta copa representaria tot el que ella considera felicitat, l'amor, i la beu. I la lluna simbolitza a la dona, per tant quan ella veu la dona trist, o sigui, la lluna, mor dins la copa plena de felicitat. Per ella, beure és el temps que dura l'amor, la qual cosa indica que la seva felicitat és efímera. I per concloure, ens diu "M'he emborratxat de solitud" ja que tot i que ha pres tota la copa no ha aconseguit ser feliç. Si parlem de figures retòriques podem observar que al vers 1 hi ha una comparació amb un peix. D'altra banda també podríem dir que aquest "peix sense bicicleta" és una personificació. Al vers 3 hi trobem una metàfora, ja que ella alça la copa "on mor la lluna", o sigui, al cel. I al vers 4 hi trobem un epítet "vi molt dolç". Finalment hi trobem unametàfora a l'últim vers "M'he emborratxat de solitud", que com bé he explicat abans simbolitza la màxima tristesa que sent l'autora al no haver trobat l'amor i que tots els seus esforços hagin sigut en và. En conclusió, aquest poema ens parla de la infelicitat a l'amor, un tema que Maria Mercè Marçal esmenta molts cops al llarg de la seva obra, és a dir, un dels seus temes principals. En aquest poema podem veure que ella no arriba mai a aconseguir el seu amor vertader i ple. Podem pensar això donada la seva condició homosexual, per la qual, pot ser, no va trobar la felicitat sinó la incomprensió i la falta d'un amor que li ompli.

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és el primer poema del seu tercer apartar anomenat també Bruixa de Dol.

Quant a la mètrica, podem veure que la seva estructura és de dos quartets i dos tercets, per tant parlem d'un sonet. Els versos son hendecasíl·labs, d'art major amb cesura formant dos hemistiquis de 4/6 o 6/4, malgrat que hi ha algú en el que podem trobar que no hi ha cesura. La rima és consonant i creuada en les primeres estrofes (ABBA) Femenins els que rimen en A i masculins els que rimen en B. Les dues últimes estrofes tenen rima encadenada (ABAB).
Podem veure alguns paralelismes com al vers 10 o metáfores com la del vers 9 que, amb sageta es refereix a la fletxa de l'amor de cupid, una anáforma als versos dos i tres "que". També podríem dir que tot el poema es tracta d'una enumeració de verbs, ja que ens explica tota la sèrie d'accions que hem de fer per aconseguir que la ruleta de l'amor ens porti l'amor vertader, "fem, llancem, cremem, cal que encertem, ens fem, apuntem..."
També les estrofes ens indiquen una introducció, un nus y un desenllaç, però, abans d'això, quant a contingut ens adonem que només el títol té un gran simbolisme, ja que simbolitza atzar i l'autora utilitza aquest atzar en la recerca de l'amor. Un cop mencionat això parlem de l'estructura, en la qual veiem que les dues primeres estrofes ens fan una introducció al tema, ens explica els seus sentiments i ens diu que vol esborrar el passat per començar de nou. A la segona estrofa veiem com fa relació a la ruleta de la sort, al zodíac, i l'autora llança els daus per provar sort cremant així el darrer full de la llibreta, deixant enrere la seva vida. A la tercera estrofa veiem com ens explica la seva finalitat, encertar amb la sageta, i així obtenir l'amor bo, l'amor que li portarà la felicitat.
La quarta estrofa ens fa de conclusió i torna a dir que vol oblidar els seus records dolents per tornar a començar un altre cop. Finalment, l'últim vers ens indica la unió del cranc i l'escorpí, d'aquí podríem deduir que parla d'una persona concreta ja que ella simbolitzaria a l'escorpí (símbol que apareix també en altres dels seus poemes) i aquella persona és el cranc, dos símbols del zodíac. Per concloure, podríem dir que aquesta poesia és optimista, ja que pensa que podrà ser feliç amb aquesta persona. D'altra banda també és una poesia vitalista, perquè l'autora no es rendeix i prova sort.

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estral i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn el nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és l'ultim poema del llibre pertanyent a l'apartat Vuit de Març.

Quant a métrica podem veure que aquest poema té els versos lliures perque no tenen cap tipus de rima, d'altra banda tampoc segueixen cap estructura fixa. També podem descar que són versos de 6 síl·labes.
En aquest poema podem veure algunes figures retòriques com una metàforma als dos primers versos, on "hereves de les dones que cremaren ahir" fa referència a les bruixes, un símbol molt important en aques llibre que inclús li dona nom. També veiem un paralelisme sintàctic en els versos 7 i 8 amb el 13 i 14 i un quiasme en els versos 10 i 11 i el 14 i 15 a més de una enumeració al final de la tercera estrofa i al principi de la quarta, es a dir, del vers 9 al 16. Més endavant veiem un polisíndeton als versos 19 i 20 "ni" i per últim, una metàforma al vers 27 "heura de fum" que representa la forma que va el fum al pujar.
El tema principal del poema és la dona. El seu títol, Vuit de Març, ens fa referència al dia internacional de la dona, ja que Maria Mercè Marçal va ser una gran feminista a més de ser lesbiana, la qual cosa li fa una persona molt lluitadora al tema de la dona i els seus drets.
Aquest poema es compón de cinc estrofes on es reivindiquen aquests drets i es somia amb un món millor per a les dones.
A la primera estrofa veiem com les dones obren una finestra en un cel negre, la qual cosa ens vol dir que per fi tenen una oportunitat per ser escoltades, per que es reconegui el seu treball. A la segona estrofa s'identifica a les dones amb les bruixes dient que són les seves hereves. Per a l'autora les bruixes són personatjes reprimits per la societat, incomprenduts, etc. llavors amb la foguera pretén cremar aquesta repressió i que en aquesta foguera participaràn totes les dones del món indistintament de la seva edat i abandonaràn les seves feines a les que han estat obligades durant tota la vida. A la tercera estrofa parla de les cendres, les quals simbolitzen la llibertat aconseguida un cop han cremat tots els seus patiments. La flama simbolitzarà la nova vida i les seves mans seràn l'escut, per tant seguiràn lluitant per mitjà del treball. A la cinquena estrofa, l'última, veiem com el foc sortit de la crema d'aquesta represió indicarà a tothom el començament d'una nova vida per les dones i també fa referència a la cançó Plou i fa sol.
Per concluir, podríem dir que aquest poema, desde el seu títol, ens mostra a la dona treballadora i utilitza diverses metàfores com el foc, llibertat o la cendra, resultats.

V BRIDA

A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d’on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cançons en cavall sense brida. Quin esquer se m’arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l’altra riba, traginer de cançons en cavall sense brida. Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers a trenc de dia. a la fira dels Folls jo hi aniria traginer de cançons en cavall sense brida.

El poema V esta situat en el llibre “Bruixa de dol” publicat l’any 1977, per Maria-Mercè Marçal. Maria-Merce Marçal va néixer a Ivars d’Urgell, es d’una classe social força baixa ja que els seus pares eren pagesos. Estudia filosofia clàssica a la Universitat. Durant la seva vida defensa el seu compromís política PSAN, també té un gran compromís amb els feministes ja que formava part d’alguns grups que lluitaven per l’iguala’t. El poema V es tracta d’una cançó de versos d’art menor, amb rima assonant on nomes rimen els versos parells, els imparells queden lliures. En la primera estrofa hi apareix el jo poètic, no es situa en un lloc concret però si que diu que anirà a la fira. En la segona estrofa i trobem els vers que es repeteix dues vegades mes, al dir cavall sense brida potser fa referència a la llibertat. En la tercera estrofa parla de l’amor com una cosa amarga que se’n va i que la crida però ella no pot fer res. La quarta estrofa es la mateixa que la segona on fa referència a que ella es lliure. La cinquena estrofa parla de que es sent pregonera que no te aquella llibertat però fuig i menciona un altre cop que anirà a la fira. I el sisena i ultima estrofa es la mateixa estrofa que hi ha a la segona i quarta estrofa. Respecte a les figures literàries hi trobem força encavallaments i repeticions de estructures sintàctiques (segona, quarta i sisena estrofa)

FOC DE PALES

I

Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Aquest poema pertany al llibre Bruixa de dol escrit l’any 1979 per Maria-Mercè Marçal. La autora utilitza simbols com la lluna i l’ombra, on la lluna és un símbol constant que representa la dona.

El tema del poema és la solitud del jo del poetic a l’hora d’haver d’acomiadar-se del seu amant a l’arribar l’alba. El poema narra com en l’aigua hi ha una barca, una barca en flames, que porta la lluna. Però el principal encant del poema és que presenta una narració molt escassa, basada bàsicament en imatges i en la relació d’idees.
L’estructura externa està formada per versos de cinc síl·labes en quartets i parells, que fan la funció de tornada, i rimen en els versos parells.
El final de cada quartet fa de principi de l’anterior, però entremig se situa la tornada.
En l’estructura interna trobem un poema que es narrat de forma gradual. En el primer paràgraf es realitza la introducció, que ens situa en un lloc on hi ha aigua.
En el segon, tercer i quart hi ha l’espai narratiu que ens presenta la barca solitària que és encesa en flames i porta la lluna. La barca simbolitza la vida.
El cinquè paràgraf conclou amb el patiment de l’amor. A més entre cada paràgraf es repeteix la tornada que ens situa en el moment del dia, l’alba, típica de les cançons d’albada tradicionals.
Els recursos en el poema són escassos, ja que principalment l’autora juga amb les imatges, que moltes vegades utilitza per substituir figures retòriques, i les relaciona amb idees, per tant cal donar molta més importància al missatge que a les paraules de l’autora. Les imatges més desacatades del poema són, en primer lloc, la barca, símbol tradicional del pas de la vida a la mort, encesa o el foc, símbol de l’amor passional, per tant la mescla d’aquests dos elements podria significar la destrucció amorosa per part del jo.
Començant a analitzar el primer paràgraf trobem representat una paradoxa que representa el desig d’estimar en les estrofes “aigua sobre aigua/ sobre l’aigua, set”, i en l’última estrofa “negres ganivets” ens dona la imatge de la mor o de la fatalitat.
Al segon paràgraf destaca el mot “aigua” com a símbol de la vida,i en les dues últimes estrofes es menciona la idea de solitud “passava una barca/ franca de remer”.
En el tercer i en el quart destaca una metàfora “en un foc de pales/ que baten el vent”, A més en el quart la idea del foc simbolitza un altre cop el desig d’estimar, a l’igual que es mencionava al principi del poema. En el cinquè apareix la lluna, típic símbol de Maria-Mercè Marçal,i és l’element de l’amor impossible. Per últim en la tornada apareix un joc de paraules que mostra el moment del dia en el qual succeeix ”entre albera i alba”.En conclusió aquest poema es una recuperació de la tradició literària, per la qual l’autora mostrava un gran interès, tot hi que és un llibre escrit a finals dels anys setanta. A més cal destacar que un dels versos dona nom a la primera part del llibre, formada per cinc poemes, anomenada Foc de Pales. Un altre element ha destacar és la situació negativa davant del desig d’estimar. L’autora va viure una vida oberta, sobretot davant de les seves relacions amoroses, les quals algunes vegades van ser amb dones. Aquest motiu fa pensar que el poema va ser escrit desprès d’una relació frustrada.

9.Vincles d'internet amb pàgines sobre l'autor

http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al

http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182

http://www.fmmm.cat/entrada2.html

http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2009/01/09/maria-merce-marcal-poesia-i-canco

COMENTARIS A L'OBRA

Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida".L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero se sent molt identificada amb "Bruixa de Dol" i diu que va escoltar una veu, la qual serivira a moltes dones per reivindicar la seva identitat, tal com li passa a ella, ja que també pensa que és l'objectiu de Maria Mercè Marçal és integrar a les dones en la societat. També diu que parla de temes com l'amor, la solitud, la maternitat, això també acosta al lector a les vivències femenines.

Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

Escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal.
que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a“Foc de pales” i “Foguera Joana”.
A més ens parla de tot el simbolisme que tenen aquestes poesies per Maria Mercè MArçal, sobre toto al final, on fa especial atenció al simbolisme de Bruixa de Dol"

Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Broch Àlex pensa que Maria Mercè expresa la seva vida d'una forma lliure i apartir dels seus sentiments. Diu que la seva sinceritat mostra una intensitat que arriba al lector i crea nova tendència.
També esmenta el seu aspecte formal i ens diu que presenta tradició popular (Cau de llunes i Bruixa de Dol) i culta. Al parlar dels seus temes, pensa que expressa molt bé les seves vivències i experiències personals i ens introdueix una frase molt rellevant "Marçal no renova cap tradició sinó més aviat crea".

Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980",Correo Catalán, febrer de 1980.

“Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?”

Ell diu que amb la seva veu pretén influenciar a moltes dones i crear una reivindicació col·lectiva i vol crear una poesia que no es vegi truncada per la tradició catalana. A més, fa referència al títol, que fa un homenatge a Foix i explica l'aparició de les figures de la dona i la lluna.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Maria Mercè Marçal

2009-05-06T08:56:00.000+02:00

Cris Laia

View more presentations from guest9c67bb.

Revoltes externes

2009-03-27T08:35:00.004+01:00

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?

D'una banda van participar els Aliats, que van ser Anglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?

La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?

Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?

Va acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles.

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

26 de Març de 2009

Crec que un dels fets mes importants i que ens marca molt a la vida es la mort d’un ser estimat, per això tot i que ja fa molts anys m’enrecordo de la mort del meu avi com si no hagués passat gaire temps.

Va morir el 15 de setembre del 2ooo va ser un dia horrorós, ell havia estat uns dies al hospital per un infart i finalment va morir.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?

L'aixecament militar del General Francisco Franco, Molas i San jurgo, que tractaven.

b) Quines van ser-ne les causes?

Es vam aixecar perquè estaven en contra de les mesures progressistes que estaven implantant el govern republicà.

c) Quins personatges hi van intervenir?

De republicans: el president de la República, Azanyo; el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Els del bàndol contrari: el Antonio Primo de Rivera, Francisco Franco i l' eclesiàstic Segura

d) Com es va resoldre el conflicte?

Es va resoldre amb la victòria dels sublevats que van imposar una dictadura que va durar del 1939 al 1945.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

La mare no té informació de la guerra, només dels fets que expliquen altres personatges, com el vell i la seva mare. Ella s’imagina els diferents personatges del bàndols, però realment no en sap res d’ells. La seva vida li sembla una rutina i en canvi la dels anarquistes una aventura.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?

El que pretenien era democratitzar la universitat, que se’ls reconegués un sindicat, i que a partir de la primera democratitzar la societat i el país.

b) Com es van revoltar?

Amb la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona.

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?

La tancada dels estudiants al convent dels Caputxins de Sarrià.

d) Com es va acabar?

La policia va encerclar el convent, els van esperar a fora i els estudiants van ser sancionats.
La Caputxinada va tenir tantes repercucions que es va parlar en tot el mòn.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin illiuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.

Parlem de Revoltes.

2009-03-27T08:20:00.003+01:00

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.

Esdeveniments rellevants.

Ciència i tecnologia:
Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
Biologia: Descobriment de l'ADN.
Astronàutica: exploració de l'espai, home a la lluna.
Tecnologia: televisió, teléfon, informàtica i internet, automoció, etc.
Medicina: descobriment de la penicil·lina.

Guerres i política:
Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Sovietiques (1917).
Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).
Primera Guerra Mundial (1914-1918).
Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Dictadura de Franco (1939-1975).
Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Descolonització d'Àfrica Conflicte Araboisraelià Guerra del Vietnam (1954-1975).
Transició democràtica a Espanya a partir de 1975.
Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatus Dd'Autonomia; Catalunya (1980), País Valencià (1982), Balears (1983). Unió Europea Caiguda de la URSS i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya.
Guerra del golf (1991).
Guerra dels Balcans (1991-2001).

Desastres:
Epidèmia de la grip el 1918.
Desastre nuclear de Txernòbil.
La SIDA provoca milers de morts.
Tot i les millores tecnològiques, en començar el s.XXI, gran part de la humanitat viu en la probressa.
Caiguda del mur de Berlín.

Cultura:
Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
Normalització de la llengua catalana (Pompeu Fabra).

Científics:
Albert Einstein.
Werner Heisemberg.
Schondïnger.

2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta : Acció de revoltar-se. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.
· Revoltar: Alçar-se contra l’autoritat establerta.
· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

1. Proposta de lectura.

2009-03-20T08:49:00.005+01:00

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?· Si us és possible, compteu els capítols que té.· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?

La novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
Quan parlen les diferents dones, en el diari de l'avia la funcio es separar les veus argumentals dels diferents personatges de l'obra, tambe reflecteixen les diferents epoques.

b) Sobre el títol:· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Que segurament la protagonista será una dona.
La seva vida.

c) Sobre l’argument:· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

Explica la vida de tres dones de la mateixa familia que viuen sota el mateix sostre inserida en una epoca historica concreta.

d) Sobre el temps:· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?

Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta

e) Sobre l’argument:· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.

Francisco, Jordi i Kati.

g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.

Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona ("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona ("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des delprincipi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius emtibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]

Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?

Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura.
I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?

Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?

Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.

3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època sesituen els fets. Localitzeu-la.17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?

El 6 de desembre de 1964.

b) Es tracta de la mateixa època?

No.

c) S’expliquen els mateixos fets?

No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.

5. Llegiu de la pàgina 73 .

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?

Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blancsignificatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.

Activitat 2.4

2009-03-18T08:57:00.002+01:00

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?

Quan Roig parla de l'alliberament de la dona es refereix a les seves llibertats, ja que havien sigut tractades malament pels homes.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?

Actualment crec que les dones no tenen les suficients llibertats i drets com hauria de ser en el segle XXI.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?

A part del tema que he mencionat abans sobre les dones el que més preocupa són les continues guerres entre paisos i els criminals que ens envolten.

Visita a la universitat de Barcelona.

2009-03-18T08:26:00.005+01:00

La visita a la universitat en general si que em va agradar i va estar interessant, el que podria haver estat millor va ser la xerrada sobre Vicent Andrés Estellés.

La xerrada va ser força llarga, per això es va fer bastant avorrida i pesada, ja que el professor donava moltes voltes per arribar a una cosa concreta, d'avegades explicava coses molt bàsiques que ja es coneixen i sobre Vicent Andrés Estellés no va parlar quasi res cosa extranya si es suposa que la xerrada era sobre aquest autor.
Després la visita a la universitat encara que fos pels patis em va agradar, el professor ens va advertir d'un pati que estava ocupat.

En el pati hi havia uns ocupes que s'estaven manisfestant en contra el pla de Bolonya, sobre aquesta situació el professor es va mostrar força indignat, ami no em sembla tant malament que es manifestin d'aquesta manera.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Activitat 2.3

2009-03-16T13:13:00.001+01:00

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.

Sóc de Santa Coloma de Gramenet de la nostra estimada ciutat. D'un barri de segona categoria, amb parcs i jardins bastant cuidats. És un barri de gent humil i treballadora que treballa per viure dignament. Vaig néixer un vespre del mes de les plugues, el 31 de març, en un pis del carrer Balears amb vistes a tot el barri. En una casa d'aquestes que a l'hivern fa molt fred i a l'estiu molta calor, i vivim envoltats d'altres famílies treballadores.

Activitat 2.2

2009-03-15T17:20:00.006+01:00

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?

A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.

Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?

Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».

Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.

Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.

Fer la gara- gara: fer la pilota.
Ser d'un barri de senyores pones: senyores burgueses de la època franquista catalana.
Canonades de l'any de la pico: canonades molt velles.
Senyors amb més seny que or: senyors pobres però sensats.
De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.
Ovejitas del senyors: que seguien una religiositat molt gran.
Futurs gallimarsots morals: que ya no son tant religioses com quan eren joves.
Anar xino-xano: anar tirant.
Camparseles per sempre: marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.
"Volta al món i torna al born": donar voltes i tornar cap a casa.

2. UNA PERSONALITAT COMPROMESA

2009-03-11T08:32:00.004+01:00

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Tot i que algunes persones em podem criticar per algunes coses, jo em veig una persona simpàtica i agradable amb la gent. M’ho passo molt bé amb tothom, ja siguin amics meus o no, i tinc la sort de ser molt social.

Montserrat Roig

2009-03-09T21:37:00.014+01:00

Activitats 1

. BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *

Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *

Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *

La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *

Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *

Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.

Letizia Ortiz

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.

Perquè m’agradaria molt saber com, quan i en quina situació va succeir i que va fer per casar-se amb el príncep.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.

Com va ser la teva primera trobada amb el príncep?
Vas pensar en algun moment que formaries part de la

família Reial?
Que veu fer per conèixer-vos?
Et vas sentir rebutjada per la família Reial?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.

Crec que es una bona resposta ja que en una entrevista també es dedica temps en preparar-la, trobem moltes opinions i informació sobre una persona.

Auca Allò que tal vegada s'esdevingué

2009-03-09T21:26:00.005+01:00

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

Personatges

2009-03-09T20:23:00.007+01:00

7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.

Diable: Cert que Jahvè és omniscient... Tanmateix, Caïm. vigila! Et volen perdre, et volen perdre a totes passades! Si jo et pogués ajudar...

Jahvè: Ben, altrament, tot aquell qui matarà Caïm, set venjances pagarà...

Adam: Calla, llengut! Que potser parlo amb tu?

Abel: El pare dirà de qui ha de ser Nara, segons la voluntat de Jahvè.

Nara: Què vols? Explicava a Caïm la manera com caces els ocells. I li he dit que demà agafaràs el faisà daurat per a mi. Oi que sí?

Caïm: Què dius àngel? Ha! ha! ha! ¿ Que també t'ho creus, tu, que les bèsties parlen com nosaltres?

Eva:Jo et seré franca. No em sabria pas massa greu tornar a ser argila... o costella o pols de camí. Qui ha conegut aquella vida no s'acontentarà amb aquesta.

Querub, enèrgic: Deixa'm parlar, si et plau. Recorda que sóc àngel de Jahvè...

El mite de Prometeu

2009-02-18T20:39:00.003+01:00

Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.Però Prometeu, a qui li agradava presumir d’astut, va entrar sigil·losament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d’argila. Una vegada que va estar acabada, li va donar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s’anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s’allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s’havia enamorat i va voler d’esposar-la.Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels homes.D’altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls f orjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l’òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se’l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l’àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l’orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.Això sí, li va obligar a dur, durant tota l’eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.

Aquests dos personatges tenen trets característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus propòsits i fins i tot s’atreveixen a desafiar a l’autoritat, el seu deu. Aquesta característica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l’esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D’altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellevant, també considero que es un tret característic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s’adona de l’engany. D’alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva intel·ligència. També es podria dir que tots dos lluiten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstigs la cosa canvia i no es jutja de la mateixa manera als dos personatges, ja que d’alguna forma Caïm acaba sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acaba sent perdonat en certa manera.

2009-02-18T20:25:00.003+01:00

ACTIVITAT 3

1. Y Allò que tal vegada s’esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s’esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un gènere literari caracteritzat per tenir un tó humorístic i còmic o satíric i un final feliç.Penso que Allò que tal vegada s’esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç donat que l’heroi, Caïm, resulta triomfant guanyant a Nara i sent "recompensat" per Déu amb aquell fet.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

-Adam; és un home mandrós i conformista. Durant tota l’obra se sent especialment molest amb Eva, per haver provocat que els expulsessin del paradís. També amb Caïm, al qual considera un irresponsable i li falta al seu respecte. A més té un aspecte molt envellit per la seva edat.
-Eva; és una dona treballadora, mare que s’estima infinitament als fills i el seu aspecte està molt deteriorat per causa dels parts.
-Nara; és la filla petita, una noia molt infantil i tendra. És el motiu pel qual es barallen els dos germans i la culpable de que Caïm entri al jardí de l'Eden.
-Caïm; és l’hereu, el fill gran. Té pel moixí per tota la cara, això indica la seva maduresa respecte a Abel. És el que més característiques humanes presenta ja que pensa que amb esforç es pot aconseguir qualsevol cosa, és inconformista, ja que preguntarà i qüestionarà tots els dubtes que s'el presentin. Al llarg de la història veurem com intenta aconseguir els seus objectius desobeint al propi Javhé i qüestionant el seu poder.
-Abel; és el fill mitja. Té un aspecte molt més agradable que Caïm ja que és més atractiu. És egoista, gelós i infantil, el preferit de Javhé i Adam.
-Javhé; És Déu tot poderós. Es presenta com un Déu colèric i autoritari imposant càstigs als homes.
-Querub; és un dels àngels que guarda l'Eden. es presenta com un àngel sensat i comprensiu i fins i tot oculta els errors de Caïm a Déu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d’Adam, Caïm i Abel.

Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.
L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.

4. Elaboreu un resum de l’obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Al plantejament, ens presenten els conflictes familiars, (La mala relació de Adam amb Caïm, la preferència de Adam pel seu fill Abel, Eva sotmesa al masclisme, la picardia de Nara envers als seus dos germans, el inconformisme de Caïm...) També apareix la veu de Javhé imposant les normes.Al nus podem veure com Caïm, temptat per Nara s’endinsa al jardí de l'Edén per agafar la fruita prohibida. Això fa que Adam li ofereixi finalment Nara a Abel i aquest fet es el desencadenant de la tràgica mort de Abel per part de Caïm.Al desenllaç Caïm mata a Abel i finalment Javhé li dona la seva protecció, aconsegueix la llibertat i a Nara amb la que podrà formar una família.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món molt més humà, amb això em refereixo a que vol aconseguir, mitjançant l’esforç, tota mena d’objectius i propòsits que es plantegi a la vida. Això ens mostra un aspecte de vida molt més realitat deixant endarrere la vida luxosa i còmoda del Paradís.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Sí, en tots dos casos es veu clarament. Eva fa el paper de mare i sobre tot el de mestressa durant tota l’obra. Quan ens parlen del seu aspecte deteriorat, de l’obligació de fer els menjars i recollir d’alguna forma la llar. Si comparem tot allò amb la feina d'Adam, veurem que Eva segueix un tòpic masclista on l’home no fa cap cosa a expenses de que la dona farà tota la feina. Aquest masclisme també es reflexat en el fet de que Adam com exemple, en un moment determinat, rebutja una feina de recollir nabs encomenant-la a la seva dona.D'altra banda tenim a Nara, en qui només es pensa des del punt de vista de objecte, premi... Només es necessària per la procreació, perquè en cap moment es mostra cap sentiment per ella per part de cap dels germans.

2009-02-12T15:41:00.007+01:00

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?

Es fundà l’any 1917 l’acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?

Formar un nou moviment Avantguardista i renovar la cultura del moment.

3. Qui formava aquesta colla?

Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Lluís Parcerisa, Joan Garriga, Miquel Carreras...

4. Quines accions van dur a terme?

Van realitzar tertulies i lectures, diversos articles de caracter revolucionari i un full dominical anomenat La Fulla Salau, a més van escriure L'any que ve, obra colectiva que va tenir molt èxit.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Francesc Trabal i Benessat:

Novel·lista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898 que interesar-se molt per la cultura de la seva ciutat.
Va fundar l'editorial La Mirada i i va formar part del grup del Diari de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols:
Ppseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Va néixer a Sabadell el 1904. Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució.
Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar.
El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols. El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

Joan Olvier

2009-02-12T15:28:00.004+01:00

ACTIVITATS - 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Al escriptor Joan Oliver se’l coneix amb el sobrenom de Pere Quart, que fou el pseudònim amb què ell signà. Aquest té una anècdota darrere seu, ja que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.

2. En quin any va néixer?

Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.

4. On va començar a publicar?

Començà a publicar al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell que estava constituït per joves de casa bona.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

Va marxar primerament a França i tot seguit s’exilià a Santiago de Xile durant un cert temps. Joan Oliver no es va sentir realitzat allà per aquest motiu s’estimà més viure en una España franquista on hi havia una gran repressió.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven, com per exemple la incomunicació matrimonial dintre de la peça Ball Robat.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

Sobre la burgesia, la seva classe social, a la qual s’oposava.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat, per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.És una poesia que trenca amb les conviccions retòriques tradicionals, Joan crea una retòrica basada en el vers lliure.

Mitologia de la Mort

2008-12-14T17:38:00.002+01:00

- Parques/Moures: aquestes són les deesses que senyalaven la vida i la mort de les persones: Cloto era la que filava la vida (dóna vida).
Quesis: mesurava aquest fil (la durada de la vida).
Atropo: talla el fil.( mata).

- Tarratos: és la personificació de la mort, aquest vivia al Tàrtaros, es considera germà dels somnis, per tant els clàssics, aquests els consideren un tipus de mort.

- Caront: és qui portava la barca de Hades d'una banda a l'altre (vida/mort). Posaven als mort dues monedes per poder pagar la barca de Caront.

Antologia poètica

2008-12-14T17:09:00.003+01:00

És així, si us plau, LA NIT (1956)

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.

La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia pertany a Vicent Andrés Estelles, l’obra va ser publicada l’any 1956, inclou poesies sobre la mort de la seva filla que es va produir quan ella nomes tenia 4 mesos.
La nit es una metàfora de la nit i la mort.
El tema es bàsicament la mort de la seva filla. Aquesta poesia esta construïda de forma dialogada entre la mort i un interlocutor que pot ser el propi poeta.
Es tracta d’una poesia aparentment senzilla però si la analitzem es d’un tema transcendent seriós.

En els paràgrafs 1 i 3 esta en forma de diàleg, amb moltes interrogacions, algú que pregunta i algú que respon consta de versos bisíl·labs i paraules monosíl·labes amb rima assonant en –o (toc, socs, cloc, mort) i rima consonant a (toc i és). En els versos 4 i 5 es refereix a que la mort passa desapercebuda i en el vers 7 i 19, simulen les passes de la persona que ha mort i fa soroll.

Trobem diferents figures retoriques com antítes i(ve i se'n ve, descalça i duu socs) , una personificació de la mort, anàfora (toc i qui), paral·lelisme, interrogació retòrica(qui és) i al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).

Vicent Andrés i Estellés

2008-12-14T16:36:00.005+01:00

Vicent Andrés va néixer a l’any 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era forner i tenia una germana, Carme.
Els llibres "L’ofici de demà" i "Coral romput" recorda les morts familiars de la seva infantesa.
La vocació literària es va desvetllar pel teatre, i durant el 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Durant la guerra espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure peces teatrals "de combat". Va deixar els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Segarra, de Josep Carner...

Acabada la guerra va començar a treballar de forner, després d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança.El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada", va cursar la carrera com a becat a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid. El 1945 va anar a fer de soldata Navarra on va escriure poesia catalana. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" on va arribar a ser el redactor el 1958 fins el 1978.El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella"(1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, van tenir una filla que es va morir als 4 mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure "La nit"(1956) i "Primera soletad". Més tard va tenir dos fills, Vicent i Carmina.Després publica "Donzell amarg"(1958) i "L'amant de tota la vida"(1966). Refeia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Berjassot", de difícil datació a causa d’aquest continuat procés de reelaboració.

Durant els anys seixanta, organitzava campanyes agressives contra qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians amb el diari "Las Provincias

El 1971 treu 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d’exilis, Primera audició i L'inventari clement.

L’any 1972 publica l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or.

La idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural on s’identifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble. Va començar a escriure el poemari "Mueal del País Valencià" un parell o tres de dies després de la mort del dictador Franco. Consta de 60 llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l’evolució poètica li dona una nova dimensió. "Mural del País Valencià" - va començar a publicar fragments a partir del 1978.

L’única obra de teatre publicada "Oratoris del nostre temps(1978), també va fer guions de cinema, tres obres de caràcter autobiogràfic "Quadern de Bonaire"(1985), El tractat de les maduixes"(1985) i LA parra boja (1988) i en prosa "El coixinet"(1987).

En homenatge del poeta, des de 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis de València, el 1975 amb la Lletra d'Or i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any va ser obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Es veia perseguit per sectors de la dreta franquista. A més de la mutilació del seu bust instal·lat a la plaça de Burjassot.

Els temes recurrents de la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.Va participar en nombrosos recitals conjunts als diversos llocs dels Països Catalans.-1984 premi de les Letres Valencianes.-1990 homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu i Prada i els Premis d'Octubre.
Va morir a València l’any 1993.

Antologia poètica

2008-12-05T15:55:00.006+01:00

Vicent Andrés Estellés Cançó de bressol, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C.1

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parrai la flor del taronger.

Aquesta cançó parla de la mort de la seva filla i com a viscut això l’autor. I surt contínuament el “jo” poètic, també utilitza paraules pròpies del seu dialecte el Valencia com: meua.
Sovint emfatitza per donar intensitat.

-TEMA: La mort, el amor paternofilial i la vida.
-TIPOLOGIA DEL POEMA: s’assembla al plany, té elements d’una oda.
-RIMA: versos eptasil·labs, rimen els versos parrells de forma assonant. Romanç.
-LA NIT: metàfora de la foscor, soletat, mort.

Víctor Català

2008-11-18T21:59:00.002+01:00

Víctor Català

Va néixer a l’escala pertanyia a una família benestant tirant a rica, el seu pare era advocat. Va anar a estudiar a Girona però no li va agradar gaire ya que va tornar a casa, un cop a casa els seus pares li van proporcionar mestres i va estudiar.
La seva mare sempre estava malalta, Aixa que la que li va fer de mare va ser la seva avia, el seu pare no estava gaire a casa per la feina.
Ella era autodidàctica, a mes tenia a L’Escala persones que li proporcionaven revistes i llibres, llegia en francès, per tant, estava al cas dels nous corrents literaris con el Modernisme. Cateria Albert era la mes gran de les 4 germanes, i en mori el seu pare el germà que tenia que ser l’hereu estava a Barcelona estudiant per ser advocat i no volia ser l’hereu Així que ella es va fer càrrec.
Ella sempre va amagar la seva biografia ja que deia que no sortia del seu poble i es te certesa que soviet anava a Barcelona però anar al teatre, vestir-se…, també va viatjar per Europa.
Les dues biografies escrites d’ella tenen grans llagunes.Deia que feia de monja, ja que es tancava per escriure.Les primeres obres que publica les publica amb el pseudònim de: Virgili d’Alacseal.
En 1898 guanya els Jocs Florals d’Olot amb un poema i un monòleg: La infanticida. Aquesta obra va tindrà certa polèmica ja que estava escrita per una dona, llavors ella decideix posar-se el pseudònim de Víctor Català com fan moltes escriptores en aquella època.
Publica poesies, articles i novel·les. En 7 anys publica dos llibres de poesia, una obra de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de Solitud.A partir del 1906 el Modernisme es frenat pel Noucentisme dos ideologies antagòniques.
No publica res fins al 1918 degut a la marginació noucentista. Desprès de la guerra civil espanyola queda desconcertada. En principi aplaudeix el regim franquista, però aquesta afició dura poc i es exiliada.

Història de la novel·la

2008-10-29T13:55:00.005+01:00

Mon antic
Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines).

Edat mitjana
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites.Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d’un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d’aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d’un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L’anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l’edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l’obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l’antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

Segle XVIII
Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle XIX
Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

Segle XX
Al segle XX s’ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l’aspecte visual de la pàgina, l’autobiografia real o fictícia... També s’han multiplicat els subgèneres segons l’estil i la temàtica.

2008-10-29T13:20:00.002+01:00

3r ACTE

I: Ja els han pagat les quinzenes i les estan comptant, lis costa moltíssim comptar els diners, Quimera torna a reflectir la classe social a la que pertanyen, ja han acabat la carretera i en Gepa cada cop sospita mes d’en Marçal. La Maria Rosa si casa amb el Marçal perquè es veu obligada per les circumstancies ja que tothom en parla.

II: En Gepa li regala pollastres, en Quirze li diu que es poden quedar a casa seva.

III: En Badori li regala el vi a en Marçal.IV: En Marçal té un to burlesc respecte a la Maria Rosa, en Gepa parla a en Marçal amb segona intenció sobre l’amor que te envers la Maria Rosa.

V: La Maria Rosa pregunta a en Marçal si la vol però amb la intenció de bon home ell li diu que ha tingut que fer molts sacrificis per estar amb ella i ella li contesta el mateix. En Marçal esta convençut que ella esta tant enamorada que si es confessa li perdonarà.

VI: La Maria Rosa es va vestir per el casament, no te proa diners pel vestit Aixa que anirà tota de negre amb una faldilla, es mudarà el mocador i els cabells quasi ni se’ls arregla. Buscant entre els calaixos troba la camisa mes vella de l’Andreu i plora pensant-hi en ell.

VII. Surt la Maria Rosa que ja esta llesta per casar-s’hi, se’n van i la Tomasa es queda sola per fer el sopar.

VIII: Entra en Badori a la cuina on es la Tomasa, porta el vi ell tampoc va al casament li. Li fa tastar el vi a la Tomasa i el troba fortíssim. Es posen a parlar de l’amor i la Tomasa li explica a en Badori que encara que no ho sembli se estima molt a en Quirze.

IX: Arriben del casament, en Badori i la Tomasa feliciten a la Maria Rosa. Sopen pollastre i en Badori convida a tothom a veure el vi que a portat, inciten a en Marçal a veure, en Marçal veu tota l’estona fins que s’acaba el vi desprès tothom se’n va i es queda a soles amb la Maria Rosa.

X: En Marçal intenta posseir a la Maria Rosa però ella vol que li expliqui tot, ella l’alaba i li diu que entre ells no hi ha secrets, al final en Marçal confessa que va ser el qui va matar a en capatàs i va trair a l’Andreu, llavors la Maria Rosa li clava un ganivet dos cops.

XI. Els altres s’entén els crits i entren. La Maria Rosa els explica que va ser ell el culpable de tot.

2008-10-29T13:14:00.003+01:00

2n ACTE

I: En Quirze segueix compadint a la Maria Rosa mentre que la Tomasa diu que sinó treballa es perquè es una gandula. Tenen pocs diners perquè els d’eben quinzenes i a sobre tenen que pagar els medicaments per la Maria Rosa.

II:La Maria Rosa parla amb el seu germà perquè vol marxar a la vila, perquè racionalment vol seguint sent de l’Andreu i mantenir-se ferma, però sent desig per en Marçal.

III: Tots els homes fan una reunió per parlar de les quinzenes i la Tomasa vol estar però no la deixen pel fet de que es una dona. En Marçal entre l’últim i s’assabenta que en Badori li fa la competència.

IV: La Maria Rosa relata la carta que li dicta en Marçal, aquesta carta té un to formal i de suplica.

V: En Marçal es dedica a la Maria Rosa mitjançant la carta la Maria Rosa sen va tota enfadada.

VI: En Marçal es diu a si mateix que la Maria Rosa serà seva.

VII: La Maria Rosa parla amb el Quirze i li dui que sen va, el seu germà li dona uns quanta diners que hi tenia guardats.

VIII: El Quirze li diu a la Tomasa que la Maria Rosa se’n va, i la Tomasa encantada l’ajuda amb les maletes.

IX: La Tomasa dona diners a la Maria Rosa. En Badori li diu a la Maria Rosa que se l’estima, la Maria Rosa li contesta que no esta trist perquè ella se’n va, sinó perquè no els paguen les quinzenes.

X: En Marçal i en Badori es barallen per la Maria Rosa. En Marçal s’assabenta que la Maria Rosa se’n va i vol saber a on.

XI: En Marçal i en Badori discuteixen.

XII: En Marçal i en Badori surten al carrer amb la intenció de pegar-s’hi.

XIII: La Maria Rosa reflexiona sobre en Marçal i en Badori ja que s’estan barallant per ella, té por de que en Badori faci mal a en Marçal.

XIV: En Marçal des de fora de casa de la Maria Rosa li diu que esta ferit perquè l’ori la porta, en realitat no està ferit i la posa en una situació perquè els trobin de nit sols perquè es tingui que casar amb ell.

XV: Venen tots, el Quirze s’enfada amb la Maria Rosa i li demana explicacions al Marçal, ell li diu que la obert la Maria Rosa i se’n ràbia amb ella perquè creu que la enganyat.

Temps

2008-10-15T17:51:00.003+02:00

ACTE 1; comença situant-se en la carretera i s’explica l’assassinat del capatàs. Es discuteix sobre el culpable, en aquell moment l'Andreu, que es troba a la presó en Ceuta. En Badori s’uneix al treball a la carretera.

ACTE 2; es situa quinze mesos després de la mort de l'Andreu. La Maria Rosa no oblida el seu marit i de sobte en Marçal entra a la seva vida. Aquesta s’enamora de ell però li fa por demostra-ho. Fins i tot s’ho nega a ella mateixa. Finalment en Marçal acaba comprometen a la Maria Rosa. D'altra banda els demés esperen impacients la seva quinzena que ja es retarda.

ACTE 3; es situa a la casa amb tots els personatges contant la esperada quinzena. Més endavant es casaran la Maria Rosa i en Marçal i s’acabarà de construir la carretera. L’acte finalitza quan la Maria Rosa mata a en Marçal quan s’assabenta de que es l’assassí del capatàs i,indirectament el de l’Andreu.

Personatges

2008-10-10T08:44:00.008+02:00

·Maria Rosa és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció, es la germana d'en Quirze per tant la cunyada de la Tomasa. Es un dona jove casada amb l'Andreu, treballa retant la roba de la gent de la carretera. Al principi de l’obra la troben molt enamorada del seu marit mentre berenaven, i pertany a una classe social molt baixa.

·Badori és un personatge que no era del poble, be de fora i comença a treballar a la carretera, s’enamora de la Maria rosa però sap que ella està enamorada d’en Marçal i no d'ell.

·Tomasa és la dona d’en Quirze i la cunyada de la Maria Rosa, és molt treballadora, agressiva, grollera, valenta, és un personatge histriònic perquè cambià d’estat d’ànim. Al començament la Tomasa critica a la Maria Rosa però al final es veu que se l’estima.

·Quirze és el germà de la Maria Rosa i el marit de la Tomasa. La relació que té amb la Maria Rosa és bona i ell com que és més gran la protegeix i la tracta d’una manera paternal durant tota la obra.

·Gepa treballa a la carretera, es molt treballador i intuïtiu és un personatge bastant important ja que és qui sospita que en Marçal està darrere de l’assassinat del capatàs en tot moment.

·Marçal és un bon amic de l'Andreu però el traiciona per aconseguir a la Maria Rosa ja que està bojament enamorat d'ella.

·Calau i Xic són treballadors de la carretera i amics de tots el altres no ocupen un paper gaire important a l'obra, són personatges plans.

Espai i Escenaris

2008-10-10T08:39:00.006+02:00

1r acte:
una carretera i al costat una casa pobre, al matí.

2n acte:
interior d'una casa molt pobre, comença a fer-se fosc (vespre).

3r acte:
internior d'una casa molt pobre, es cap al tard (vespre).

Estrucutra externa

2008-10-10T08:36:00.009+02:00

·Obra dividida en tres actes.
·Cada acte té diferents escenes.
El primer acte te 14 escenes, el segon acte te 15 escenes, i el tercer en te 11 escenes.

Àngel Guimerà

2008-10-08T14:12:00.008+02:00

Àngel Guimerà

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica per la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat.
Xavier Fàbregas, que volgué veure en les circumstàncies del naixement de l'autor (els seus pares no estaven casats), juntament amb la idea de mestissatge, fill de pare català i mare canària, i es traslladà al Vendrell quan tenia vuit anys i un amor frustat amb una tal Maria Rubió.

La tendència a interpretar la seva obra a partir de la seva biografia ha estat una constant, i s'explica per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discreció de la seva vida íntima.

El dramaturg

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor, però sobretot per Josep Yxart, el crític més lúcid i informat del moment. En el context del teatre català dominava la figura de Frederic Soler, que havia consolidat uns models de teatre de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics. La insatisfacció que molts intel·lectua catalans els mogué a buscar-ne una alternativa que atorgué a l'escena local un prestigi literari i no l'excessiu popularisme.
Així, i coincidint amb una reacció dábast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es donà un intent de recuperar amb el nom de tragèdiaformes de drama culte que renovessin la tradició romàntica, tant pel verisme més profund en el tractament de la realitat històrica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació dels drames. evità les truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i, s'allunya de l'encarcarament retòrica, la història com a material dramatúrgic. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, però ho feia introduint-hi la renovació dramàtica aportada per la recepció europea de l'obra de Shakespeare.
La tendència més destacable és, l'aproximació a un realisme més sincer, expressat tant en el plantejament de les trames com en la sobrietat del registre lingüístic, i la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria, sinó que aprofundiria en la seva producció posterior.

Característiques entre el Romanticisme i el Realisme

2008-10-08T08:27:00.006+02:00

Romanticisme

·Insatisfacció de la realitat.
·Fe en la "bondat natural" de l'home i l'exaltació dels valors culturals.
·Subjectivisme.
·Pontenciació dels sentiments nacionals.
·Victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó.

Realisme

·Expliquen la realitat del moment però se lis escapa una mica el punt de vista.
·El tractament dels personatges no tenen la profunditat adequada.
·S'escapa la subjectivitat.
·El llenguatge tindria que ser el del grup social del que escriuen però no ho aconsegueixen.
·Descripció detallada de llocs, objectes i persones.

Laia

2008-10-07T12:15:00.004+02:00

Sóc Laia Urrea Pozo, i estudio a l'institut de l' IES Les Vinyes.
En aquest blog publicaré els treballs de literatura catalana que fem a classe i a casa durant tot el curs.

Adéu.