ACTIVITATS
1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Qualifiquen l'obra com desconcertant en la primera lectura, interessant, contudent i feta amb gran passió.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

· Recerca del món femení
· Reivindicava ser poeta del poble
· Continua lluita per la llibertat
· Expressa sexe
· La vanguarda dels canvis del futur
· Timida, callada, observador i molt propera

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
L'any 1967, es va celebrar el Human Be-In a la ciutat de San Francisco que va populartizar la cultura hippie, com també el llegendari Summer of Love a la Costa Oest dels Estats Units, i en el 1969 en el Woodstock Festival a la Costa Est.
A Mèxic, el jipitecas formaren La Onda Chicana i es reunien a "Avándaro", mentre que a Nova Zelanda, els nòmades housetruckers practicaven formes alternatives de vida i promovien l'energia sostenible a Nambassa. Al Regne Unit, el automòbils "peace convoys" dels New age travellers feien a l'estiu un pelegrinatge pels festivals de música gratis d'Stonehenge.
A finals de la dècada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquada, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.
La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, em la revolució del ciberespai.

















5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

El feminisme, ella és una dona i com a tal reivindica la igualtat de sexes.
La lluita per l'alliberament nacional, fet que queda palès amb la seva militància al PSAN.
Lluita pels drets de la classe traballadora, a la qual ella perteneixia.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.
El feminisme reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

El maltracte a menors.
L'explotació infantil.
El dret d'avortament per a les menors.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Que en la seva època parlava de temes que ara ens semblen molt quotidians pero que abans no ho eren, com el dret de la dona i el lesbianisme.

4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.
El moviment que es va desenvolupar en els Estats Units durant la dècada dels 60, es caracteritzava perquè els xics portaven cabellera i amulets, les xiques faldes de colors; els seus símbols eren la bandera de l'arc iris, no confondre amb la bandera de l'orgull gai que és la bandera de l'arc iris invertida, i l'anomenat símbol de la pau; estaven en contra de la guerra de Vietnam, per la qual cosa Jimi Hendrix va tocar l'himne estadunidense en elèctric durant el festival per a demostrar que perquè estigueren en contra de la política militar del seu país continuaven sent americans, ja que alguns els consideraven com un moviment antiamericà. Tot i això val a dir que Hendrix el va fer sonar amb fortes dosis de distorsió i percusió que simulaven el soroll de les metralletes i les bombes esclatant. Hi hagué a la base de la seua interpretació una clara crítica a l'imperialisme militariste que practicaven els EUA. De fet, Hendrix va eixir a l'escenari vestit d'indi (la seua àvia, a més era cherokee dels seus ideals eren, a banda del pacifisme, l'amor lliure, la vida en comunes, l'ecologisme, i l'amor per la música i les arts; es va arribar a creure que havien deixat d'existir ja que des del Estiu de l'amor de 1967 i Woodstock van tendir a evitar publicitar-se, tot i que encara continuen existint en nombrosos països, evolucionant algunes comunes hippys a ecoaldees, que també es denominen com a comunes de l'any 2000 i encara seguixen donant-se cita en alguns festivals i trobades per a celebrar la vida i l'amor, com en el Festival de la Pau.

letra traduida de la cançó The times they are a-changing

Els temps estan canviant

La gent es comença a ajuntar per on la teva camines

I reconeixes l'aigua que t'envolta ha augmentat

I acceptes que aviat estaràs mullat fins als ossos

Si el temps per a tu és un preuat salvador

Llavors millor comença nedant o et submergiràs com una pedra

Perquè els temps estan canviant

Vengen escriptors i crítics, que profetizan amb el seu llapicer

I mantenen els seus ulls oberts, l'oportunitat no vindrà de nou

I no parlin tan prompte, perquè la roda encara està girant

I no hi ha qui digui el seu nom

Perquè els perdedors ara, després seran els quals guanyin

Perquè els temps estan canviant

Vengen senadors, congressistes, per favor considerar la cridada

No es quedin en l'entrada, no bloquegin el corredor

Perquè ell que està ferit serà el qual s'ha d'embussar

Hi ha una batalla fora i s'està bramant

Aviat vibrarà les teves finestres i sacsejaran les teves parets

Perquè els temps estan canviant

Vengen mares i pares al llarg de la terra

I no critiquin el que no poden entendre

Els seus fills i les seves filles començant el seu mandat

El seu vell camí està envelliment ràpidament

Per favor excloguin-se del nou si no poden donar la seva mà

Perquè els temps estan canviant

La línia està dibuixada, el curs d'aquesta ja està modelat

El lent més tard serà ràpid
Així que el present ara, després serà passat

L'ordre s'està ràpidament esvaint

I el primer ara, després serà l'últim

Perquè els temps estan canviant.



BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

TREBALL

3. Característiques principals de la seva obra.

Una de les característiques de la poesia marçariana és la fusió entre la tradició literària i la cultura popular.
Amb la seva obra ha contribuït indispensablement a l’enriquiment de la llengua i la cultura catalana.
La radicalitat que s’impregna la seva obra poètica i narrativa també es manifesta en la seva actitud política d’esquerres i progressista, i en les seves reflexions culturals i socials amb gran independència de pensament.
Maria- Mercè Marçal havia dedicat bona part de la seva obra i del seu pensament a
cercar paraules per a dir l’experiència femenina i el seu lloc a la societat.


4.Caracteristiques de les poesies de l’antologia.

En les poesies podem veure tot el que li passa a l’autora des de el punt de vista emocional.
En l’obra apareixen les bruixes, que son dones sabies, amb criteri, que diuen el que pensen tot i que les portin a les fogueres. Les fades també hi apareixen en alguns poemes.
Pel que fa al títol “Bruixa de dol” el dol significa el dolor, la tristesa; són bruixes que no son felices per la societat autoritària i el masclisme. L’autora es veu reflectida en una bruixa.
Els temes principals de “Bruixa de dol” son l’amor i la solitud.
També apareixen animals simbòlics com: L’escorpí i el drac que son els animals del seu horòscop.


6.Poesies i el respectiu comentaria de text de 5 d’elles.

Primera part

Foc de pales:
I
II
III (Foraviles)
IV
V (Brida)

Tombant:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII

Foguera Joana:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX (Lluna negra)


Segona part

Bruixa de dol:

I (Zodíac)
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII

Avui les fades i les bruixes s’estimen:


Tercera part

Els núvols duien confeti a les butxaques:
I
II (Cançó de saltar a corda)
III
IV (Velles corrandes per a la Pepa)
V (Cançó de pluja)
VI
VII
VIII (Cançó de fer camí)

Quarta part

Sense llops ni destrals:

I
II
III
IV (Gat negre)
V
VI (Tríptic per a una quimera)

Cinquena part

Vuit de març

COMENTARIS


POEMA III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és el tercer poema de la segona part, anomenada Tombant.

Quant a la mètrica, a simple vista veiem que aquest poema té els versos lliures, ja que no disposen de rima entre si, però, al mateix temps, són blancs perquè segueixen una estructura de versos octosíl·labs, exceptuant el vers 4 que té 4 síl·labes.

Aquest poema és molt curt, però a la vegada molt intens ja que l'autora ens mostra els seus sentiments, concretament l'amor, d'una forma molt trist i clara. Als primers versos veiem com ella busca el seu amor entre les ones, que venen i van i això dificulta la seva trobada, ja que estar sense ell li provoca tristesa i infelicitat. Més endavant veiem com ella alça una copa. Aquesta copa representaria tot el que ella considera felicitat, l'amor, i la beu. I la lluna simbolitza a la dona, per tant quan ella veu la dona trist, o sigui, la lluna, mor dins la copa plena de felicitat. Per ella, beure és el temps que dura l'amor, la qual cosa indica que la seva felicitat és efímera. I per concloure, ens diu "M'he emborratxat de solitud" ja que tot i que ha pres tota la copa no ha aconseguit ser feliç. Si parlem de figures retòriques podem observar que al vers 1 hi ha una comparació amb un peix. D'altra banda també podríem dir que aquest "peix sense bicicleta" és una personificació. Al vers 3 hi trobem una metàfora, ja que ella alça la copa "on mor la lluna", o sigui, al cel. I al vers 4 hi trobem un epítet "vi molt dolç". Finalment hi trobem unametàfora a l'últim vers "M'he emborratxat de solitud", que com bé he explicat abans simbolitza la màxima tristesa que sent l'autora al no haver trobat l'amor i que tots els seus esforços hagin sigut en và. En conclusió, aquest poema ens parla de la infelicitat a l'amor, un tema que Maria Mercè Marçal esmenta molts cops al llarg de la seva obra, és a dir, un dels seus temes principals. En aquest poema podem veure que ella no arriba mai a aconseguir el seu amor vertader i ple. Podem pensar això donada la seva condició homosexual, per la qual, pot ser, no va trobar la felicitat sinó la incomprensió i la falta d'un amor que li ompli.

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és el primer poema del seu tercer apartar anomenat també Bruixa de Dol.

Quant a la mètrica, podem veure que la seva estructura és de dos quartets i dos tercets, per tant parlem d'un sonet. Els versos son hendecasíl·labs, d'art major amb cesura formant dos hemistiquis de 4/6 o 6/4, malgrat que hi ha algú en el que podem trobar que no hi ha cesura. La rima és consonant i creuada en les primeres estrofes (ABBA) Femenins els que rimen en A i masculins els que rimen en B. Les dues últimes estrofes tenen rima encadenada (ABAB).
Podem veure alguns paralelismes com al vers 10 o metáfores com la del vers 9 que, amb sageta es refereix a la fletxa de l'amor de cupid, una anáforma als versos dos i tres "que". També podríem dir que tot el poema es tracta d'una enumeració de verbs, ja que ens explica tota la sèrie d'accions que hem de fer per aconseguir que la ruleta de l'amor ens porti l'amor vertader, "fem, llancem, cremem, cal que encertem, ens fem, apuntem..."
També les estrofes ens indiquen una introducció, un nus y un desenllaç, però, abans d'això, quant a contingut ens adonem que només el títol té un gran simbolisme, ja que simbolitza atzar i l'autora utilitza aquest atzar en la recerca de l'amor. Un cop mencionat això parlem de l'estructura, en la qual veiem que les dues primeres estrofes ens fan una introducció al tema, ens explica els seus sentiments i ens diu que vol esborrar el passat per començar de nou. A la segona estrofa veiem com fa relació a la ruleta de la sort, al zodíac, i l'autora llança els daus per provar sort cremant així el darrer full de la llibreta, deixant enrere la seva vida. A la tercera estrofa veiem com ens explica la seva finalitat, encertar amb la sageta, i així obtenir l'amor bo, l'amor que li portarà la felicitat.
La quarta estrofa ens fa de conclusió i torna a dir que vol oblidar els seus records dolents per tornar a començar un altre cop. Finalment, l'últim vers ens indica la unió del cranc i l'escorpí, d'aquí podríem deduir que parla d'una persona concreta ja que ella simbolitzaria a l'escorpí (símbol que apareix també en altres dels seus poemes) i aquella persona és el cranc, dos símbols del zodíac. Per concloure, podríem dir que aquesta poesia és optimista, ja que pensa que podrà ser feliç amb aquesta persona. D'altra banda també és una poesia vitalista, perquè l'autora no es rendeix i prova sort.

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estral i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn el nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és l'ultim poema del llibre pertanyent a l'apartat Vuit de Març.

Quant a métrica podem veure que aquest poema té els versos lliures perque no tenen cap tipus de rima, d'altra banda tampoc segueixen cap estructura fixa. També podem descar que són versos de 6 síl·labes.
En aquest poema podem veure algunes figures retòriques com una metàforma als dos primers versos, on "hereves de les dones que cremaren ahir" fa referència a les bruixes, un símbol molt important en aques llibre que inclús li dona nom. També veiem un paralelisme sintàctic en els versos 7 i 8 amb el 13 i 14 i un quiasme en els versos 10 i 11 i el 14 i 15 a més de una enumeració al final de la tercera estrofa i al principi de la quarta, es a dir, del vers 9 al 16. Més endavant veiem un polisíndeton als versos 19 i 20 "ni" i per últim, una metàforma al vers 27 "heura de fum" que representa la forma que va el fum al pujar.
El tema principal del poema és la dona. El seu títol, Vuit de Març, ens fa referència al dia internacional de la dona, ja que Maria Mercè Marçal va ser una gran feminista a més de ser lesbiana, la qual cosa li fa una persona molt lluitadora al tema de la dona i els seus drets.
Aquest poema es compón de cinc estrofes on es reivindiquen aquests drets i es somia amb un món millor per a les dones.
A la primera estrofa veiem com les dones obren una finestra en un cel negre, la qual cosa ens vol dir que per fi tenen una oportunitat per ser escoltades, per que es reconegui el seu treball. A la segona estrofa s'identifica a les dones amb les bruixes dient que són les seves hereves. Per a l'autora les bruixes són personatjes reprimits per la societat, incomprenduts, etc. llavors amb la foguera pretén cremar aquesta repressió i que en aquesta foguera participaràn totes les dones del món indistintament de la seva edat i abandonaràn les seves feines a les que han estat obligades durant tota la vida. A la tercera estrofa parla de les cendres, les quals simbolitzen la llibertat aconseguida un cop han cremat tots els seus patiments. La flama simbolitzarà la nova vida i les seves mans seràn l'escut, per tant seguiràn lluitant per mitjà del treball. A la cinquena estrofa, l'última, veiem com el foc sortit de la crema d'aquesta represió indicarà a tothom el començament d'una nova vida per les dones i també fa referència a la cançó Plou i fa sol.
Per concluir, podríem dir que aquest poema, desde el seu títol, ens mostra a la dona treballadora i utilitza diverses metàfores com el foc, llibertat o la cendra, resultats.

V BRIDA

A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d’on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cançons en cavall sense brida. Quin esquer se m’arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l’altra riba, traginer de cançons en cavall sense brida. Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers a trenc de dia. a la fira dels Folls jo hi aniria traginer de cançons en cavall sense brida.

El poema V esta situat en el llibre “Bruixa de dol” publicat l’any 1977, per Maria-Mercè Marçal. Maria-Merce Marçal va néixer a Ivars d’Urgell, es d’una classe social força baixa ja que els seus pares eren pagesos. Estudia filosofia clàssica a la Universitat. Durant la seva vida defensa el seu compromís política PSAN, també té un gran compromís amb els feministes ja que formava part d’alguns grups que lluitaven per l’iguala’t. El poema V es tracta d’una cançó de versos d’art menor, amb rima assonant on nomes rimen els versos parells, els imparells queden lliures. En la primera estrofa hi apareix el jo poètic, no es situa en un lloc concret però si que diu que anirà a la fira. En la segona estrofa i trobem els vers que es repeteix dues vegades mes, al dir cavall sense brida potser fa referència a la llibertat. En la tercera estrofa parla de l’amor com una cosa amarga que se’n va i que la crida però ella no pot fer res. La quarta estrofa es la mateixa que la segona on fa referència a que ella es lliure. La cinquena estrofa parla de que es sent pregonera que no te aquella llibertat però fuig i menciona un altre cop que anirà a la fira. I el sisena i ultima estrofa es la mateixa estrofa que hi ha a la segona i quarta estrofa. Respecte a les figures literàries hi trobem força encavallaments i repeticions de estructures sintàctiques (segona, quarta i sisena estrofa)

FOC DE PALES

I

Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Aquest poema pertany al llibre Bruixa de dol escrit l’any 1979 per Maria-Mercè Marçal. La autora utilitza simbols com la lluna i l’ombra, on la lluna és un símbol constant que representa la dona.

El tema del poema és la solitud del jo del poetic a l’hora d’haver d’acomiadar-se del seu amant a l’arribar l’alba. El poema narra com en l’aigua hi ha una barca, una barca en flames, que porta la lluna. Però el principal encant del poema és que presenta una narració molt escassa, basada bàsicament en imatges i en la relació d’idees.
L’estructura externa està formada per versos de cinc síl·labes en quartets i parells, que fan la funció de tornada, i rimen en els versos parells.
El final de cada quartet fa de principi de l’anterior, però entremig se situa la tornada.
En l’estructura interna trobem un poema que es narrat de forma gradual. En el primer paràgraf es realitza la introducció, que ens situa en un lloc on hi ha aigua.
En el segon, tercer i quart hi ha l’espai narratiu que ens presenta la barca solitària que és encesa en flames i porta la lluna. La barca simbolitza la vida.
El cinquè paràgraf conclou amb el patiment de l’amor. A més entre cada paràgraf es repeteix la tornada que ens situa en el moment del dia, l’alba, típica de les cançons d’albada tradicionals.
Els recursos en el poema són escassos, ja que principalment l’autora juga amb les imatges, que moltes vegades utilitza per substituir figures retòriques, i les relaciona amb idees, per tant cal donar molta més importància al missatge que a les paraules de l’autora. Les imatges més desacatades del poema són, en primer lloc, la barca, símbol tradicional del pas de la vida a la mort, encesa o el foc, símbol de l’amor passional, per tant la mescla d’aquests dos elements podria significar la destrucció amorosa per part del jo.
Començant a analitzar el primer paràgraf trobem representat una paradoxa que representa el desig d’estimar en les estrofes “aigua sobre aigua/ sobre l’aigua, set”, i en l’última estrofa “negres ganivets” ens dona la imatge de la mor o de la fatalitat.
Al segon paràgraf destaca el mot “aigua” com a símbol de la vida,i en les dues últimes estrofes es menciona la idea de solitud “passava una barca/ franca de remer”.
En el tercer i en el quart destaca una metàfora “en un foc de pales/ que baten el vent”, A més en el quart la idea del foc simbolitza un altre cop el desig d’estimar, a l’igual que es mencionava al principi del poema. En el cinquè apareix la lluna, típic símbol de Maria-Mercè Marçal,i és l’element de l’amor impossible. Per últim en la tornada apareix un joc de paraules que mostra el moment del dia en el qual succeeix ”entre albera i alba”.En conclusió aquest poema es una recuperació de la tradició literària, per la qual l’autora mostrava un gran interès, tot hi que és un llibre escrit a finals dels anys setanta. A més cal destacar que un dels versos dona nom a la primera part del llibre, formada per cinc poemes, anomenada Foc de Pales. Un altre element ha destacar és la situació negativa davant del desig d’estimar. L’autora va viure una vida oberta, sobretot davant de les seves relacions amoroses, les quals algunes vegades van ser amb dones. Aquest motiu fa pensar que el poema va ser escrit desprès d’una relació frustrada.

9.Vincles d'internet amb pàgines sobre l'autor

http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al

http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182

http://www.fmmm.cat/entrada2.html

http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2009/01/09/maria-merce-marcal-poesia-i-canco


COMENTARIS A L'OBRA

Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida".L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero se sent molt identificada amb "Bruixa de Dol" i diu que va escoltar una veu, la qual serivira a moltes dones per reivindicar la seva identitat, tal com li passa a ella, ja que també pensa que és l'objectiu de Maria Mercè Marçal és integrar a les dones en la societat. També diu que parla de temes com l'amor, la solitud, la maternitat, això també acosta al lector a les vivències femenines.

Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

Escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal.
que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a“Foc de pales” i “Foguera Joana”.
A més ens parla de tot el simbolisme que tenen aquestes poesies per Maria Mercè MArçal, sobre toto al final, on fa especial atenció al simbolisme de Bruixa de Dol"

Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Broch Àlex pensa que Maria Mercè expresa la seva vida d'una forma lliure i apartir dels seus sentiments. Diu que la seva sinceritat mostra una intensitat que arriba al lector i crea nova tendència.
També esmenta el seu aspecte formal i ens diu que presenta tradició popular (Cau de llunes i Bruixa de Dol) i culta. Al parlar dels seus temes, pensa que expressa molt bé les seves vivències i experiències personals i ens introdueix una frase molt rellevant "Marçal no renova cap tradició sinó més aviat crea".

Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980",Correo Catalán, febrer de 1980.

“Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?”

Ell diu que amb la seva veu pretén influenciar a moltes dones i crear una reivindicació col·lectiva i vol crear una poesia que no es vegi truncada per la tradició catalana. A més, fa referència al títol, que fa un homenatge a Foix i explica l'aparició de les figures de la dona i la lluna.



























BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Maria Mercè Marçal

Cris Laia

View more presentations from guest9c67bb.

Revoltes externes

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)


2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?

D'una banda van participar els Aliats, que van ser Anglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?

La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?

Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?

Va acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles.


3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

26 de Març de 2009

Crec que un dels fets mes importants i que ens marca molt a la vida es la mort d’un ser estimat, per això tot i que ja fa molts anys m’enrecordo de la mort del meu avi com si no hagués passat gaire temps.

Va morir el 15 de setembre del 2ooo va ser un dia horrorós, ell havia estat uns dies al hospital per un infart i finalment va morir.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?

L'aixecament militar del General Francisco Franco, Molas i San jurgo, que tractaven.

b) Quines van ser-ne les causes?

Es vam aixecar perquè estaven en contra de les mesures progressistes que estaven implantant el govern republicà.

c) Quins personatges hi van intervenir?

De republicans: el president de la República, Azanyo; el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Els del bàndol contrari: el Antonio Primo de Rivera, Francisco Franco i l' eclesiàstic Segura

d) Com es va resoldre el conflicte?

Es va resoldre amb la victòria dels sublevats que van imposar una dictadura que va durar del 1939 al 1945.


2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

La mare no té informació de la guerra, només dels fets que expliquen altres personatges, com el vell i la seva mare. Ella s’imagina els diferents personatges del bàndols, però realment no en sap res d’ells. La seva vida li sembla una rutina i en canvi la dels anarquistes una aventura.


3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?

El que pretenien era democratitzar la universitat, que se’ls reconegués un sindicat, i que a partir de la primera democratitzar la societat i el país.

b) Com es van revoltar?

Amb la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona.

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?

La tancada dels estudiants al convent dels Caputxins de Sarrià.

d) Com es va acabar?

La policia va encerclar el convent, els van esperar a fora i els estudiants van ser sancionats.
La Caputxinada va tenir tantes repercucions que es va parlar en tot el mòn.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)


3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin illiuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.

Parlem de Revoltes.

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.

Esdeveniments rellevants.

Ciència i tecnologia:
Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
Biologia: Descobriment de l'ADN.
Astronàutica: exploració de l'espai, home a la lluna.
Tecnologia: televisió, teléfon, informàtica i internet, automoció, etc.
Medicina: descobriment de la penicil·lina.

Guerres i política:
Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Sovietiques (1917).
Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).
Primera Guerra Mundial (1914-1918).
Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Dictadura de Franco (1939-1975).
Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Descolonització d'Àfrica Conflicte Araboisraelià Guerra del Vietnam (1954-1975).
Transició democràtica a Espanya a partir de 1975.
Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatus Dd'Autonomia; Catalunya (1980), País Valencià (1982), Balears (1983). Unió Europea Caiguda de la URSS i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya.
Guerra del golf (1991).
Guerra dels Balcans (1991-2001).

Desastres:
Epidèmia de la grip el 1918.
Desastre nuclear de Txernòbil.
La SIDA provoca milers de morts.
Tot i les millores tecnològiques, en començar el s.XXI, gran part de la humanitat viu en la probressa.
Caiguda del mur de Berlín.

Cultura:
Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
Normalització de la llengua catalana (Pompeu Fabra).

Científics:
Albert Einstein.
Werner Heisemberg.
Schondïnger.


2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta : Acció de revoltar-se. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.
· Revoltar: Alçar-se contra l’autoritat establerta.
· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

1. Proposta de lectura.

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?· Si us és possible, compteu els capítols que té.· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?

La novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
Quan parlen les diferents dones, en el diari de l'avia la funcio es separar les veus argumentals dels diferents personatges de l'obra, tambe reflecteixen les diferents epoques.

b) Sobre el títol:· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Que segurament la protagonista será una dona.
La seva vida.

c) Sobre l’argument:· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

Explica la vida de tres dones de la mateixa familia que viuen sota el mateix sostre inserida en una epoca historica concreta.

d) Sobre el temps:· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?

Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta

e) Sobre l’argument:· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.
f) Sobre els personatges:· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.

Francisco, Jordi i Kati.

g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.

Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona ("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona ("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").


2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des delprincipi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius emtibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]

Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?

Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura.
I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?

Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?

Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.


3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època sesituen els fets. Localitzeu-la.17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?

El 6 de desembre de 1964.

b) Es tracta de la mateixa època?

No.

c) S’expliquen els mateixos fets?

No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.

5. Llegiu de la pàgina 73 .

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?

Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blancsignificatius. Què creieu que separen?

Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.

Èpoques i personatges diferents.