Revoltes externes

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)


2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?

D'una banda van participar els Aliats, que van ser Anglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?

La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?

Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?

Va acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles.


3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

26 de Març de 2009

Crec que un dels fets mes importants i que ens marca molt a la vida es la mort d’un ser estimat, per això tot i que ja fa molts anys m’enrecordo de la mort del meu avi com si no hagués passat gaire temps.

Va morir el 15 de setembre del 2ooo va ser un dia horrorós, ell havia estat uns dies al hospital per un infart i finalment va morir.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?

L'aixecament militar del General Francisco Franco, Molas i San jurgo, que tractaven.

b) Quines van ser-ne les causes?

Es vam aixecar perquè estaven en contra de les mesures progressistes que estaven implantant el govern republicà.

c) Quins personatges hi van intervenir?

De republicans: el president de la República, Azanyo; el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Els del bàndol contrari: el Antonio Primo de Rivera, Francisco Franco i l' eclesiàstic Segura

d) Com es va resoldre el conflicte?

Es va resoldre amb la victòria dels sublevats que van imposar una dictadura que va durar del 1939 al 1945.


2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

La mare no té informació de la guerra, només dels fets que expliquen altres personatges, com el vell i la seva mare. Ella s’imagina els diferents personatges del bàndols, però realment no en sap res d’ells. La seva vida li sembla una rutina i en canvi la dels anarquistes una aventura.


3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?

El que pretenien era democratitzar la universitat, que se’ls reconegués un sindicat, i que a partir de la primera democratitzar la societat i el país.

b) Com es van revoltar?

Amb la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona.

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?

La tancada dels estudiants al convent dels Caputxins de Sarrià.

d) Com es va acabar?

La policia va encerclar el convent, els van esperar a fora i els estudiants van ser sancionats.
La Caputxinada va tenir tantes repercucions que es va parlar en tot el mòn.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)


3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin illiuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.