El mite de Prometeu

Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.Però Prometeu, a qui li agradava presumir d’astut, va entrar sigil·losament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d’argila. Una vegada que va estar acabada, li va donar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s’anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s’allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s’havia enamorat i va voler d’esposar-la.Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels homes.D’altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls f orjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l’òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se’l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l’àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l’orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.Això sí, li va obligar a dur, durant tota l’eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.

Aquests dos personatges tenen trets característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus propòsits i fins i tot s’atreveixen a desafiar a l’autoritat, el seu deu. Aquesta característica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l’esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D’altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellevant, també considero que es un tret característic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s’adona de l’engany. D’alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva intel·ligència. També es podria dir que tots dos lluiten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstigs la cosa canvia i no es jutja de la mateixa manera als dos personatges, ja que d’alguna forma Caïm acaba sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acaba sent perdonat en certa manera.