Montserrat Roig

Activitats 1

. BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:


Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.

Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *


Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.

Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *


Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.

Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *


La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.

Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *


Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.

Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *


Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.

Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)


a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.

Letizia Ortiz

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.

Perquè m’agradaria molt saber com, quan i en quina situació va succeir i que va fer per casar-se amb el príncep.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.

Com va ser la teva primera trobada amb el príncep?
Vas pensar en algun moment que formaries part de la

família Reial?
Que veu fer per conèixer-vos?
Et vas sentir rebutjada per la família Reial?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.

Crec que es una bona resposta ja que en una entrevista també es dedica temps en preparar-la, trobem moltes opinions i informació sobre una persona.

Auca Allò que tal vegada s'esdevingué

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

Personatges

7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.

Diable: Cert que Jahvè és omniscient... Tanmateix, Caïm. vigila! Et volen perdre, et volen perdre a totes passades! Si jo et pogués ajudar...

Jahvè: Ben, altrament, tot aquell qui matarà Caïm, set venjances pagarà...

Adam: Calla, llengut! Que potser parlo amb tu?

Abel: El pare dirà de qui ha de ser Nara, segons la voluntat de Jahvè.

Nara: Què vols? Explicava a Caïm la manera com caces els ocells. I li he dit que demà agafaràs el faisà daurat per a mi. Oi que sí?




Caïm: Què dius àngel? Ha! ha! ha! ¿ Que també t'ho creus, tu, que les bèsties parlen com nosaltres?

Eva:Jo et seré franca. No em sabria pas massa greu tornar a ser argila... o costella o pols de camí. Qui ha conegut aquella vida no s'acontentarà amb aquesta.

Querub, enèrgic: Deixa'm parlar, si et plau. Recorda que sóc àngel de Jahvè...

El mite de Prometeu

Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.Però Prometeu, a qui li agradava presumir d’astut, va entrar sigil·losament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d’argila. Una vegada que va estar acabada, li va donar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s’anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s’allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s’havia enamorat i va voler d’esposar-la.Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels homes.D’altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls f orjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l’òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se’l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l’àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l’orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.Això sí, li va obligar a dur, durant tota l’eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.

Aquests dos personatges tenen trets característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus propòsits i fins i tot s’atreveixen a desafiar a l’autoritat, el seu deu. Aquesta característica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l’esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D’altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellevant, també considero que es un tret característic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s’adona de l’engany. D’alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva intel·ligència. També es podria dir que tots dos lluiten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstigs la cosa canvia i no es jutja de la mateixa manera als dos personatges, ja que d’alguna forma Caïm acaba sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acaba sent perdonat en certa manera.

ACTIVITAT 3

1. Y Allò que tal vegada s’esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s’esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un gènere literari caracteritzat per tenir un tó humorístic i còmic o satíric i un final feliç.Penso que Allò que tal vegada s’esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç donat que l’heroi, Caïm, resulta triomfant guanyant a Nara i sent "recompensat" per Déu amb aquell fet.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

-Adam; és un home mandrós i conformista. Durant tota l’obra se sent especialment molest amb Eva, per haver provocat que els expulsessin del paradís. També amb Caïm, al qual considera un irresponsable i li falta al seu respecte. A més té un aspecte molt envellit per la seva edat.
-Eva; és una dona treballadora, mare que s’estima infinitament als fills i el seu aspecte està molt deteriorat per causa dels parts.
-Nara; és la filla petita, una noia molt infantil i tendra. És el motiu pel qual es barallen els dos germans i la culpable de que Caïm entri al jardí de l'Eden.
-Caïm; és l’hereu, el fill gran. Té pel moixí per tota la cara, això indica la seva maduresa respecte a Abel. És el que més característiques humanes presenta ja que pensa que amb esforç es pot aconseguir qualsevol cosa, és inconformista, ja que preguntarà i qüestionarà tots els dubtes que s'el presentin. Al llarg de la història veurem com intenta aconseguir els seus objectius desobeint al propi Javhé i qüestionant el seu poder.
-Abel; és el fill mitja. Té un aspecte molt més agradable que Caïm ja que és més atractiu. És egoista, gelós i infantil, el preferit de Javhé i Adam.
-Javhé; És Déu tot poderós. Es presenta com un Déu colèric i autoritari imposant càstigs als homes.
-Querub; és un dels àngels que guarda l'Eden. es presenta com un àngel sensat i comprensiu i fins i tot oculta els errors de Caïm a Déu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d’Adam, Caïm i Abel.

Adam accepta resignadament la vida que li ha tocat viure. Es penedeix d’haver perdut el paradís i sempre s’està queixant de tot i tirant-li la culpa als altres. És un personatge autoritari.Veiem clars exemples de la seva actitud en els moments en què parla amb en Querub sobre el temps d’abans al paradís, o quan té discussions amb en Caïm.
L’Abel sempre està mogut pels seus interessos. Vol quedar-se amb la seva germana i fer-li la punyeta al Caïm. Fa el treball més fàcil, pastura els animals.Coneixem com és l’Abel en les escenes en què parla amb la Nara o quan es queixa del seu germà al seu pare.El Caïm no vol saber res de meravelles, ell té els seus propis objectius a la vida que haurà d’aconseguir lluitant. És un inconformista, desconfia de tot allò del que dubta.En Caïm, al llarg de tota l’obra, protagonitza moments en què queda reflectida la seva actitud, per exemple, en les conversacions que manté amb en Querub, en les quals sempre mostra una alt nivell de raonament.

4. Elaboreu un resum de l’obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Al plantejament, ens presenten els conflictes familiars, (La mala relació de Adam amb Caïm, la preferència de Adam pel seu fill Abel, Eva sotmesa al masclisme, la picardia de Nara envers als seus dos germans, el inconformisme de Caïm...) També apareix la veu de Javhé imposant les normes.Al nus podem veure com Caïm, temptat per Nara s’endinsa al jardí de l'Edén per agafar la fruita prohibida. Això fa que Adam li ofereixi finalment Nara a Abel i aquest fet es el desencadenant de la tràgica mort de Abel per part de Caïm.Al desenllaç Caïm mata a Abel i finalment Javhé li dona la seva protecció, aconsegueix la llibertat i a Nara amb la que podrà formar una família.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món molt més humà, amb això em refereixo a que vol aconseguir, mitjançant l’esforç, tota mena d’objectius i propòsits que es plantegi a la vida. Això ens mostra un aspecte de vida molt més realitat deixant endarrere la vida luxosa i còmoda del Paradís.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Sí, en tots dos casos es veu clarament. Eva fa el paper de mare i sobre tot el de mestressa durant tota l’obra. Quan ens parlen del seu aspecte deteriorat, de l’obligació de fer els menjars i recollir d’alguna forma la llar. Si comparem tot allò amb la feina d'Adam, veurem que Eva segueix un tòpic masclista on l’home no fa cap cosa a expenses de que la dona farà tota la feina. Aquest masclisme també es reflexat en el fet de que Adam com exemple, en un moment determinat, rebutja una feina de recollir nabs encomenant-la a la seva dona.D'altra banda tenim a Nara, en qui només es pensa des del punt de vista de objecte, premi... Només es necessària per la procreació, perquè en cap moment es mostra cap sentiment per ella per part de cap dels germans.

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?

Es fundà l’any 1917 l’acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?

Formar un nou moviment Avantguardista i renovar la cultura del moment.

3. Qui formava aquesta colla?

Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Lluís Parcerisa, Joan Garriga, Miquel Carreras...

4. Quines accions van dur a terme?

Van realitzar tertulies i lectures, diversos articles de caracter revolucionari i un full dominical anomenat La Fulla Salau, a més van escriure L'any que ve, obra colectiva que va tenir molt èxit.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).



Francesc Trabal i Benessat:

Novel·lista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898 que interesar-se molt per la cultura de la seva ciutat.
Va fundar l'editorial La Mirada i i va formar part del grup del Diari de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.










Armand Obiols:
Ppseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Va néixer a Sabadell el 1904. Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució.
Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar.
El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols. El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

Joan Olvier

ACTIVITATS - 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Al escriptor Joan Oliver se’l coneix amb el sobrenom de Pere Quart, que fou el pseudònim amb què ell signà. Aquest té una anècdota darrere seu, ja que Pere és el seu segon nom i Quart es relaciona amb que ell és el quart d’onze germans.

2. En quin any va néixer?

Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899 a la ciutat de Sabadell.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver Provenia d’una família burgesa, per tant, acomodada. Els seus familiars eren industrials tèxtils.

4. On va començar a publicar?

Començà a publicar al diari de Sabadell, juntament amb el grup de Sabadell que estava constituït per joves de casa bona.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

Va marxar primerament a França i tot seguit s’exilià a Santiago de Xile durant un cert temps. Joan Oliver no es va sentir realitzat allà per aquest motiu s’estimà més viure en una España franquista on hi havia una gran repressió.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els personatges de les seves obres teatrals són personatges pertanyents a la burgesia que presenten problemes que els afectaven, com per exemple la incomunicació matrimonial dintre de la peça Ball Robat.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

Sobre la burgesia, la seva classe social, a la qual s’oposava.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

El llenguatge utilitzat per Joan Oliver a les seves poesies és un llenguatge de cada dia, pensat, per a que les composicions poguessin arribar a tots els públics sense importar la classe social.És una poesia que trenca amb les conviccions retòriques tradicionals, Joan crea una retòrica basada en el vers lliure.