2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc de Santa Coloma de Gramenet de la nostra estimada ciutat. D'un barri de segona categoria, amb parcs i jardins bastant cuidats. És un barri de gent humil i treballadora que treballa per viure dignament. Vaig néixer un vespre del mes de les plugues, el 31 de març, en un pis del carrer Balears amb vistes a tot el barri. En una casa d'aquestes que a l'hivern fa molt fred i a l'estiu molta calor, i vivim envoltats d'altres famílies treballadores.
dilluns, 16 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
Activitat 2.2
2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.
Fer la gara- gara: fer la pilota.
Ser d'un barri de senyores pones: senyores burgueses de la època franquista catalana.
Canonades de l'any de la pico: canonades molt velles.
Senyors amb més seny que or: senyors pobres però sensats.
De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.
Ovejitas del senyors: que seguien una religiositat molt gran.
Futurs gallimarsots morals: que ya no son tant religioses com quan eren joves.
Anar xino-xano: anar tirant.
Camparseles per sempre: marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.
"Volta al món i torna al born": donar voltes i tornar cap a casa.
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.
Fer la gara- gara: fer la pilota.
Ser d'un barri de senyores pones: senyores burgueses de la època franquista catalana.
Canonades de l'any de la pico: canonades molt velles.
Senyors amb més seny que or: senyors pobres però sensats.
De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.
Ovejitas del senyors: que seguien una religiositat molt gran.
Futurs gallimarsots morals: que ya no son tant religioses com quan eren joves.
Anar xino-xano: anar tirant.
Camparseles per sempre: marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.
"Volta al món i torna al born": donar voltes i tornar cap a casa.
dimecres, 11 de març del 2009
2. UNA PERSONALITAT COMPROMESA
2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Tot i que algunes persones em podem criticar per algunes coses, jo em veig una persona simpàtica i agradable amb la gent. M’ho passo molt bé amb tothom, ja siguin amics meus o no, i tinc la sort de ser molt social.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Tot i que algunes persones em podem criticar per algunes coses, jo em veig una persona simpàtica i agradable amb la gent. M’ho passo molt bé amb tothom, ja siguin amics meus o no, i tinc la sort de ser molt social.
dilluns, 9 de març del 2009
Montserrat Roig
Activitats 1
. BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Letizia Ortiz
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perquè m’agradaria molt saber com, quan i en quina situació va succeir i que va fer per casar-se amb el príncep.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
Com va ser la teva primera trobada amb el príncep?
Vas pensar en algun moment que formaries part de la
. BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Letizia Ortiz
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perquè m’agradaria molt saber com, quan i en quina situació va succeir i que va fer per casar-se amb el príncep.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
Com va ser la teva primera trobada amb el príncep?
Vas pensar en algun moment que formaries part de la
família Reial?
Que veu fer per conèixer-vos?
Et vas sentir rebutjada per la família Reial?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Crec que es una bona resposta ja que en una entrevista també es dedica temps en preparar-la, trobem moltes opinions i informació sobre una persona.
Que veu fer per conèixer-vos?
Et vas sentir rebutjada per la família Reial?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Crec que es una bona resposta ja que en una entrevista també es dedica temps en preparar-la, trobem moltes opinions i informació sobre una persona.
Auca Allò que tal vegada s'esdevingué
2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.
Personatges
7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.
Diable: Cert que Jahvè és omniscient... Tanmateix, Caïm. vigila! Et volen perdre, et volen perdre a totes passades! Si jo et pogués ajudar...
Jahvè: Ben, altrament, tot aquell qui matarà Caïm, set venjances pagarà...
Jahvè: Ben, altrament, tot aquell qui matarà Caïm, set venjances pagarà...
Adam: Calla, llengut! Que potser parlo amb tu?
Abel: El pare dirà de qui ha de ser Nara, segons la voluntat de Jahvè.
Nara: Què vols? Explicava a Caïm la manera com caces els ocells. I li he dit que demà agafaràs el faisà daurat per a mi. Oi que sí?
Caïm: Què dius àngel? Ha! ha! ha! ¿ Que també t'ho creus, tu, que les bèsties parlen com nosaltres?
Eva:Jo et seré franca. No em sabria pas massa greu tornar a ser argila... o costella o pols de camí. Qui ha conegut aquella vida no s'acontentarà amb aquesta.
Querub, enèrgic: Deixa'm parlar, si et plau. Recorda que sóc àngel de Jahvè...
Abel: El pare dirà de qui ha de ser Nara, segons la voluntat de Jahvè.
Nara: Què vols? Explicava a Caïm la manera com caces els ocells. I li he dit que demà agafaràs el faisà daurat per a mi. Oi que sí?
Caïm: Què dius àngel? Ha! ha! ha! ¿ Que també t'ho creus, tu, que les bèsties parlen com nosaltres?
Eva:Jo et seré franca. No em sabria pas massa greu tornar a ser argila... o costella o pols de camí. Qui ha conegut aquella vida no s'acontentarà amb aquesta.
Querub, enèrgic: Deixa'm parlar, si et plau. Recorda que sóc àngel de Jahvè...
dimecres, 18 de febrer del 2009
El mite de Prometeu
Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.Però Prometeu, a qui li agradava presumir d’astut, va entrar sigil·losament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d’argila. Una vegada que va estar acabada, li va donar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s’anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s’allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s’havia enamorat i va voler d’esposar-la.Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels h
omes.D’altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls f orjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l’òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se’l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l’àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l’orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.Això sí, li va obligar a dur, durant tota l’eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.
Aquests dos personatges tenen trets característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus propòsits i fins i tot s’atreveixen a desafiar a l’autoritat, el seu deu. Aquesta característica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l’esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D’altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellevant, també considero que es un tret característic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s’adona de l’engany. D’alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva intel·ligència. També es podria dir que tots dos lluiten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstigs la cosa canvia i no es jutja de la mateixa manera als dos personatges, ja que d’alguna forma Caïm acaba sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acaba sent perdonat en certa manera.
omes.D’altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls f orjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l’òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se’l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l’àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l’orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.Això sí, li va obligar a dur, durant tota l’eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.Aquests dos personatges tenen trets característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus propòsits i fins i tot s’atreveixen a desafiar a l’autoritat, el seu deu. Aquesta característica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l’esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D’altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellevant, també considero que es un tret característic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s’adona de l’engany. D’alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva intel·ligència. També es podria dir que tots dos lluiten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstigs la cosa canvia i no es jutja de la mateixa manera als dos personatges, ja que d’alguna forma Caïm acaba sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acaba sent perdonat en certa manera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
