Història de la novel·la

Mon antic
Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines).

Edat mitjana
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites.Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d’un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d’aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d’un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L’anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l’edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l’obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l’antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

Segle XVIII
Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle XIX
Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

Segle XX
Al segle XX s’ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l’aspecte visual de la pàgina, l’autobiografia real o fictícia... També s’han multiplicat els subgèneres segons l’estil i la temàtica.

3r ACTE

I: Ja els han pagat les quinzenes i les estan comptant, lis costa moltíssim comptar els diners, Quimera torna a reflectir la classe social a la que pertanyen, ja han acabat la carretera i en Gepa cada cop sospita mes d’en Marçal. La Maria Rosa si casa amb el Marçal perquè es veu obligada per les circumstancies ja que tothom en parla.

II: En Gepa li regala pollastres, en Quirze li diu que es poden quedar a casa seva.

III: En Badori li regala el vi a en Marçal.IV: En Marçal té un to burlesc respecte a la Maria Rosa, en Gepa parla a en Marçal amb segona intenció sobre l’amor que te envers la Maria Rosa.

V: La Maria Rosa pregunta a en Marçal si la vol però amb la intenció de bon home ell li diu que ha tingut que fer molts sacrificis per estar amb ella i ella li contesta el mateix. En Marçal esta convençut que ella esta tant enamorada que si es confessa li perdonarà.

VI: La Maria Rosa es va vestir per el casament, no te proa diners pel vestit Aixa que anirà tota de negre amb una faldilla, es mudarà el mocador i els cabells quasi ni se’ls arregla. Buscant entre els calaixos troba la camisa mes vella de l’Andreu i plora pensant-hi en ell.

VII. Surt la Maria Rosa que ja esta llesta per casar-s’hi, se’n van i la Tomasa es queda sola per fer el sopar.

VIII: Entra en Badori a la cuina on es la Tomasa, porta el vi ell tampoc va al casament li. Li fa tastar el vi a la Tomasa i el troba fortíssim. Es posen a parlar de l’amor i la Tomasa li explica a en Badori que encara que no ho sembli se estima molt a en Quirze.

IX: Arriben del casament, en Badori i la Tomasa feliciten a la Maria Rosa. Sopen pollastre i en Badori convida a tothom a veure el vi que a portat, inciten a en Marçal a veure, en Marçal veu tota l’estona fins que s’acaba el vi desprès tothom se’n va i es queda a soles amb la Maria Rosa.

X: En Marçal intenta posseir a la Maria Rosa però ella vol que li expliqui tot, ella l’alaba i li diu que entre ells no hi ha secrets, al final en Marçal confessa que va ser el qui va matar a en capatàs i va trair a l’Andreu, llavors la Maria Rosa li clava un ganivet dos cops.

XI. Els altres s’entén els crits i entren. La Maria Rosa els explica que va ser ell el culpable de tot.

2n ACTE

I: En Quirze segueix compadint a la Maria Rosa mentre que la Tomasa diu que sinó treballa es perquè es una gandula. Tenen pocs diners perquè els d’eben quinzenes i a sobre tenen que pagar els medicaments per la Maria Rosa.

II:La Maria Rosa parla amb el seu germà perquè vol marxar a la vila, perquè racionalment vol seguint sent de l’Andreu i mantenir-se ferma, però sent desig per en Marçal.

III: Tots els homes fan una reunió per parlar de les quinzenes i la Tomasa vol estar però no la deixen pel fet de que es una dona. En Marçal entre l’últim i s’assabenta que en Badori li fa la competència.

IV: La Maria Rosa relata la carta que li dicta en Marçal, aquesta carta té un to formal i de suplica.

V: En Marçal es dedica a la Maria Rosa mitjançant la carta la Maria Rosa sen va tota enfadada.

VI: En Marçal es diu a si mateix que la Maria Rosa serà seva.

VII: La Maria Rosa parla amb el Quirze i li dui que sen va, el seu germà li dona uns quanta diners que hi tenia guardats.

VIII: El Quirze li diu a la Tomasa que la Maria Rosa se’n va, i la Tomasa encantada l’ajuda amb les maletes.

IX: La Tomasa dona diners a la Maria Rosa. En Badori li diu a la Maria Rosa que se l’estima, la Maria Rosa li contesta que no esta trist perquè ella se’n va, sinó perquè no els paguen les quinzenes.

X: En Marçal i en Badori es barallen per la Maria Rosa. En Marçal s’assabenta que la Maria Rosa se’n va i vol saber a on.

XI: En Marçal i en Badori discuteixen.

XII: En Marçal i en Badori surten al carrer amb la intenció de pegar-s’hi.

XIII: La Maria Rosa reflexiona sobre en Marçal i en Badori ja que s’estan barallant per ella, té por de que en Badori faci mal a en Marçal.

XIV: En Marçal des de fora de casa de la Maria Rosa li diu que esta ferit perquè l’ori la porta, en realitat no està ferit i la posa en una situació perquè els trobin de nit sols perquè es tingui que casar amb ell.

XV: Venen tots, el Quirze s’enfada amb la Maria Rosa i li demana explicacions al Marçal, ell li diu que la obert la Maria Rosa i se’n ràbia amb ella perquè creu que la enganyat.

Temps

ACTE 1; comença situant-se en la carretera i s’explica l’assassinat del capatàs. Es discuteix sobre el culpable, en aquell moment l'Andreu, que es troba a la presó en Ceuta. En Badori s’uneix al treball a la carretera.

ACTE 2; es situa quinze mesos després de la mort de l'Andreu. La Maria Rosa no oblida el seu marit i de sobte en Marçal entra a la seva vida. Aquesta s’enamora de ell però li fa por demostra-ho. Fins i tot s’ho nega a ella mateixa. Finalment en Marçal acaba comprometen a la Maria Rosa. D'altra banda els demés esperen impacients la seva quinzena que ja es retarda.

ACTE 3; es situa a la casa amb tots els personatges contant la esperada quinzena. Més endavant es casaran la Maria Rosa i en Marçal i s’acabarà de construir la carretera. L’acte finalitza quan la Maria Rosa mata a en Marçal quan s’assabenta de que es l’assassí del capatàs i,indirectament el de l’Andreu.

Personatges

·Maria Rosa és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció, es la germana d'en Quirze per tant la cunyada de la Tomasa. Es un dona jove casada amb l'Andreu, treballa retant la roba de la gent de la carretera. Al principi de l’obra la troben molt enamorada del seu marit mentre berenaven, i pertany a una classe social molt baixa.

·Badori és un personatge que no era del poble, be de fora i comença a treballar a la carretera, s’enamora de la Maria rosa però sap que ella està enamorada d’en Marçal i no d'ell.

·Tomasa és la dona d’en Quirze i la cunyada de la Maria Rosa, és molt treballadora, agressiva, grollera, valenta, és un personatge histriònic perquè cambià d’estat d’ànim. Al començament la Tomasa critica a la Maria Rosa però al final es veu que se l’estima.

·Quirze és el germà de la Maria Rosa i el marit de la Tomasa. La relació que té amb la Maria Rosa és bona i ell com que és més gran la protegeix i la tracta d’una manera paternal durant tota la obra.

·Gepa treballa a la carretera, es molt treballador i intuïtiu és un personatge bastant important ja que és qui sospita que en Marçal està darrere de l’assassinat del capatàs en tot moment.

·Marçal és un bon amic de l'Andreu però el traiciona per aconseguir a la Maria Rosa ja que està bojament enamorat d'ella.

·Calau i Xic són treballadors de la carretera i amics de tots el altres no ocupen un paper gaire important a l'obra, són personatges plans.

Espai i Escenaris

1r acte:
una carretera i al costat una casa pobre, al matí.

2n acte:
interior d'una casa molt pobre, comença a fer-se fosc (vespre).

3r acte:
internior d'una casa molt pobre, es cap al tard (vespre).

Estrucutra externa

·Obra dividida en tres actes.
·Cada acte té diferents escenes.
El primer acte te 14 escenes, el segon acte te 15 escenes, i el tercer en te 11 escenes.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica per la verificació de la seva data de naixement, com els aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat.
Xavier Fàbregas, que volgué veure en les circumstàncies del naixement de l'autor (els seus pares no estaven casats), juntament amb la idea de mestissatge, fill de pare català i mare canària, i es traslladà al Vendrell quan tenia vuit anys i un amor frustat amb una tal Maria Rubió.

La tendència a interpretar la seva obra a partir de la seva biografia ha estat una constant, i s'explica per la contradicció entre l'alt voltatge passional de les seves obres i l'extrema discreció de la seva vida íntima.


El dramaturg

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor, però sobretot per Josep Yxart, el crític més lúcid i informat del moment. En el context del teatre català dominava la figura de Frederic Soler, que havia consolidat uns models de teatre de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics. La insatisfacció que molts intel·lectua catalans els mogué a buscar-ne una alternativa que atorgué a l'escena local un prestigi literari i no l'excessiu popularisme.
Així, i coincidint amb una reacció dábast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es donà un intent de recuperar amb el nom de tragèdiaformes de drama culte que renovessin la tradició romàntica, tant pel verisme més profund en el tractament de la realitat històrica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació dels drames. evità les truculències melodramàtiques d'un cert romanticisme i, s'allunya de l'encarcarament retòrica, la història com a material dramatúrgic. Recuperava d'aquesta manera la funció de la vella tragèdia, però ho feia introduint-hi la renovació dramàtica aportada per la recepció europea de l'obra de Shakespeare.
La tendència més destacable és, l'aproximació a un realisme més sincer, expressat tant en el plantejament de les trames com en la sobrietat del registre lingüístic, i la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria, sinó que aprofundiria en la seva producció posterior.

Característiques entre el Romanticisme i el Realisme

Romanticisme

·Insatisfacció de la realitat.
·Fe en la "bondat natural" de l'home i l'exaltació dels valors culturals.
·Subjectivisme.
·Pontenciació dels sentiments nacionals.
·Victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó.


Realisme

·Expliquen la realitat del moment però se lis escapa una mica el punt de vista.
·El tractament dels personatges no tenen la profunditat adequada.
·S'escapa la subjectivitat.
·El llenguatge tindria que ser el del grup social del que escriuen però no ho aconsegueixen.
·Descripció detallada de llocs, objectes i persones.

Laia

Sóc Laia Urrea Pozo, i estudio a l'institut de l' IES Les Vinyes.
En aquest blog publicaré els treballs de literatura catalana que fem a classe i a casa durant tot el curs.

Adéu.