Història de la novel·la

Mon antic
Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines).

Edat mitjana
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites.Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d’un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d’aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d’un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L’anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l’edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l’obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l’antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

Segle XVIII
Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle XIX
Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

Segle XX
Al segle XX s’ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l’aspecte visual de la pàgina, l’autobiografia real o fictícia... També s’han multiplicat els subgèneres segons l’estil i la temàtica.